“L’Elefant Volador” per Àlex

Decisions, la vida n’és plena. Unes més senzilles, d’altres que se’t traven i no et deixen respirar fins un cop presses… com et cansen… tanques els ulls i respires profundament, un instant de calma abans de prémer el botó del timbre. Un cop s’obri la porta tot s’esvairà. Sents la fredor del plàstic sobre la pell del teu dit, remor rere la porta i tot comença.
 
Et sorprens com sempre per la força de la seva presència, sents com t’observa, tan profund, tan endins, l’ànima nua davant la seva mirada. Es fa a un costat per deixar-te pas, cortès, s’ofereix a penjar-te l’abric i després de dir-te que ja saps com van les coses, tanca la porta i desapareix passadís enllà. Tornes a tancar els ulls, però aquest cop no t’hi atures massa, les conseqüències poden ser massa dures. Penges la bossa i vas deixant la roba ben plegada sobre la cadira a mida que llisca pel teu cos, tot fora excepte les sabates, unes saló negres amb tretze centímetres d’un finíssim taló d’agulla, i les ulleres de pasta, també negres, que tant li agraden. Et fas un recollit deixant quatre cabells que et ressegueixen suaument el contorn de la cara, sabent que t’atorguen un aspecte ingenu, i t’agenolles a esperar.
 
Silenci, sents com el cor et batega dins el pit, el murmuri del trànsit que s’esmuny per sota les finestres, una porta que s’obre, ara batecs més forts, unes passes fermes i serenes avançant sobre la fusta del passadís. Com cada vegada aquella barreja d’emocions t’inunda. Mantens la mirada clavada sobre la mateixa taca de sempre, la vas descobrir el primer cop que ell et va explicar què volia de tu quan arribessis a casa seva, mentre agenollada i nerviosa passejaves els ulls pel parquet tot cercant la manera de convèncer-te que no havies de patir per res i esperaves que t’indiqués el següent pas. Et va recordar un petit elefant amb ales que et portà memòries d’infantesa, d’aquella cançó que cantava la mamà…”mireu allà dalt, sobre els estels que hi ha, és un gros elefant, que en bicicleta va…” i evocar aquesta imatge et va ajudar a calmar-te. Ara, de nou mirant la mateixa forma amiga de temps enrere, perceps la seva olor. És aspra i pica quan se t’endinsa pels narius, té un aroma harmoniós, seré, com d’aquella fusta antiga que t’envolta en trepitjar una casa senyorial del segle dinou, saps que ell és al teu davant. No el mires, no en tens permís encara, però pots notar com la seva força omple l’estança. Ell et fa ser tan conscient del teu cos, tota la teva pell es prepara per rebre’l, desitjosa de la més petita de les carícies, del més mínim contacte. T’avergonyeix adonar-te que ja tens els mugrons erectes i reses perquè ell no se n’adoni, avui està dolgut i cal ser més prudent que mai, només així obtindràs allò que has vingut a buscar, has de ser llesta i saber què necessita a cada moment per tal que tot surti perfecte.
 
Et diu que t’alcis, sents els seus dits sota la teva barbeta, et puja suaument la cara permetent-te mirar-lo als ulls i obeeixes. T’esgarrifes, no t’hi acostumes, per més vegades que el veus, per més vegades que heu estat acompanyats o sols, sopant o fent un cafè, la seva mirada quan és allà, en aquella situació, et desborda. Pràcticament ni t’ha tocat que ja notes com t’excita, com desitges que et faci seva, obeir-lo i veure el foc als seus ulls, notar que es controla per mantenir-se al seu lloc, com li crema la necessitat que li creix dins, és la satisfacció més gran que pots rebre d’ell, veure el plaer que obté quan et sotmet, quan ets seva, quan et rendeixes a ell.
 
T’envolta el coll i et posa el teu collar, el cuir és fred però suau alhora, i un cop el duus et sents segura. Hi lliga una cadena i et guia endins. Saps que avui serà més difícil que altres dies, necessita reafirmar-se i si et portes bé es calmarà i tornarà a ser el de sempre, així que el segueixes dòcilment mentre notes com l’aire, cada cop més gèlid, t’envolta.
 
Mentre avances intentes imaginar què t’espera, no tens temps per mirar de donar forma a les possibles respostes, s’atura, treu la clau que duu penjada al coll, és petita i daurada, la veus espurnejar enmig de la foscor, diminuta i immensa alhora. Sents el soroll que fa el pany en girar, una esgarrifança et ressegueix el cos des de la punta del dit petit del peu fins la coroneta, és el preludi del que tot just ara comença. Aquest cop l’habitació és pràcticament buida, la teva pell reacciona i s’eriça, a mig camí entre el fred de l’ambient i l’excitació de no saber què pretén. Una taula de fusta rectangular, d’aproximadament metre i mig de llarg i la meitat d’amplada, robusta i ferma és al bell mig de la sala, i com a únic testimoni, un bagul tancat al costat. Un cercle de claror vacil·lant proporcionat per una bombeta nua que penja del sostre emmarca l’escenari. Tot plegat té un aspecte inquietant, amenaçador diries.
 
Ell t’hi acosta i el segueixes obedient, no entens què pretén, això és nou i un punt de preocupació creix dins teu; et preguntes si realment el coneixes prou. Per anys i vivències que hagueu compartit ell sempre et sorprèn, sempre una cara oculta, un punt de misteri que mai arribes a esclarir.
 
Un instant de pànic, la por guaitant des dels teus ulls, per una fracció de segon penses en arrencar a córrer, fugir, però no és el que realment vols, el vols a ell, i n’acceptes les condicions i les conseqüències. Et calmes una mica, diries que ell veu la inquietud als teus ulls i creus intuir un somriure als seus llavis, queda fora l’abast de la llum, de manera que no en pots estar del tot segura, tot i així, et sembla percebre que veure’t atemorida el diverteix.
 
Ara que ets a tocar de la fusta hi veus tot d’argolles metàl·liques a les potes, així com també al mig de cada aresta, totes apuntant cap enfora, i saber-les allà t’excita, saps què signifiquen; no saps com, ni quan, però saps l’efecte que tenen en tu, en el teu cos, però especialment en la teva ment. Ets dreta i nua de cara a la taula, el teu pit es mou de forma rítmica seguint una respiració cada cop més ràpida, ara el tens darrere i apropa el teu cos a l’aresta més propera. Un cop sents la fusta sobre les teves cames, t’empeny el tronc avall, fins que panxa, pit i cara toquen aquella superfície rugosa i freda. Et diu que no et moguis, notes que camina i es col·loca just al costat oposat de la taula, agafa la cadena que duus al coll i la tiba endavant fins lligar-la a l’argolla situada just davant teu, a l’altra banda del taulell. Això t’obliga a estirar molt el teu cos, de manera que has d’apujar les lumbars, deixant les natges alçades, acollidores i coquetes, exposades a la seva mirada.
 
Desapareix del teu camp de visió, t’agafa la cama dreta i l’obre fins que toques la pota més propera, sents com el cuir t’envolta el turmell, com hi passa la sivella, el lliga a l’argolla amb fermesa i t’immobilitza la cama totalment. Sense ni un mot fa el mateix amb la cama esquerra. Notes la seva mà sobre el teu bessó mentre tiba la corretja, és aspra però càlida, aquell tacte tan familiar i que tants cops ha resseguit la teva nuesa, que t’ha proporcionat plaer i dolor, que t’ha consolat i abraçat, que t’ha fet riure, ara t’excita. Sentir-te nua, indefensa, exhibint-te i deixant tot el pes del que vindrà en ell, tan lliure de tota responsabilitat, t’alleuja i et permet per tant relaxar-te i gaudir sense límits. Només ell t’ha entès, només ell ho ha sabut veure, s’ha atrevit a mirar més enllà de la noia segura d’ella mateixa, aquella que pot amb tot i amb tots, i ha descobert un desig, una necessitat. Com demanaves a crits muts que algú et deslliurés de decidir, de dur sempre les regnes del món, de la teva vida, poder senzillament no pensar i deixar-te endur, sense eufemismes, sense retrets, sense judicis.
 
Estàs immòbil sobre la rugositat dels nusos de la fusta, notes com pressionen punts del teu ventre, també el pit dret, i t’agrada, et fa sentir viva. T’estira el braç dret endavant, hi lliga una corretja i la tiba fins que no el pots moure gens, et fa un xic de mal a l’espatlla però és un dolor que et recorda de qui ets. Tot seguit fa el mateix amb el braç esquerre. T’és impossible deixar-te anar, ets la seva presonera, estàs totalment a les seves mans. Se t’humiteja el sexe, fa estona que notes bategar quelcom entre les cames, no entens perquè et fa esperar. Ell sap com ho desitges, sap que tenir-te lligada és un premi per tu, el desig creix i creix per tot el teu cos, voldries que et toqués, necessites que comenci el joc, et sents frustrada i impotent davant aquell foc que et crema per dins, davant una ànsia cada cop més gran que t’envaeix. El teu sexe inflat s’obre i es tanca seguint les esgarrifances que et creixen i moren dins, pots sentir com regalima, com demana a crits al seu amo. Proves de mirar on és però no el veus, no pots pràcticament girar el cap i no sents cap soroll per més que mires d’escoltar atentament, només la teva pròpia respiració, els batecs del teu cor exaltat. Et preguntes si realment pot ser tan cruel, si és la indiferència el càstig que et tenia preparat. Les llàgrimes s’aboquen als teus ulls, un sanglot creix dins el teu pit, estàs sola.
 
DOLOR. Coent, incisiu, no estaves preparada. Enmig del plor un crit, agut i penetrant t’explota a la gola, sents un dolor intens, el teu anus s’ha vist forçat a obrir-se de cop davant l’escomesa. Posa la mà sobre el teu cul, no saps què t’hi ha introduït, et regires nerviosa i una plantofada a la natja dreta, ràpida i seca t’indica que et vol quieta. Lentament enretira els seus dits de l’interior del teu recte , deixant-hi dins un petit objecte desconegut que et proporciona una barreja entre plaer i incomoditat. T’acarona l’anus amb delicadesa, i aquest respon contraient-se, cosa que fa més intensa la presencia que hi ha dins teu.
 
“Aquest és el teu càstig. Cal que comptis en alt les vegades que faig que el teu anus s’obri per mi, i que me’n donis les gràcies per fer-ho. Això és el que vull de tu avui” – sento que diu rere meu.
Et sorprèn saber que ell és conscient dels dubtes que has tingut justament abans de començar. Et preguntes què t’hi està ficant dins el cul i fins on hauràs de comptar. T’espantes, no saps que pretén, no pots veure que té a les mans, només saps que el primer t’ha fet mal, prou mal per cridar fort i no saps quants cops podràs aguantar-ho. De nou un sanglot et creix a la gola, però el retens, si això és el que ell necessita de tu avui, ho faràs. De fet l’alternativa es decebre’l i no és quelcom que et puguis plantejar, així que entreobres el llavis i dius: “Un. Gràcies Amo“
 
Acte seguit els seus dits es recolzen al voltant del teu anus i l’entreobren, un segon objecte s’obre pas dins teu. Sents com et cou la pell del voltant, com es tiba i gemegues; t’adones que tens les mandíbules tenses, pressiones les dents unes contra les altres, mig ofegues el crit que lluita per sortir fins que l’objecte entra del tot, i relaxes els músculs del cul i del ventre per acomodar-lo. Plaf!! Una nova plantofada a la natja et desperta de cop, estaves tan tensa que t’has oblidat de comptar… “Dos. Gràcies Amo “dius amb la veu trencada tractant encara d’assimilar totes les sensacions que estàs rebent. “No seré tan suau a la propera, donat que sembla que t’adorms” et respon ell durament.
 
El tercer no es fa esperar, crides, l’ha introduït de cop sense preparar el camí i notes els seus dits encara dins teu com el pressionen endins. “Tres. Gràcies Amo”. De seguida que treu els dits pots notar com comença a introduir el quart, sembla més gran o potser és que et tenses i costen més d’entrar. Crides de nou. Això no l’atura, la pressió del nou objecte sobre els altres et fa gemegar, esbufegues i et remous sabent que no podràs deslligar-te, tot i així, el teu cos reacciona davant l’atac. Els ulls se t’omplen de llàgrimes, un sentiment contradictori t’envaeix, obres la boca per comptar i quan encara no has pogut acabar la frase ve el cinquè. De nou un crit a mitja paraula, ara brames i udoles sense miraments, no saps quant més podràs aguantar, dins teu la pressió és immensa, comences a patir, pors irracionals que t’omplen el cap. Plaf!! “ Cinc. Gràcies Amo”. No pots més, voldries demanar-li que s’aturés però alhora et fa sentir bé, ets seva, és el que ell vol, sents com et fas petita a les seves mans i una calidesa t’omple el cos. Endins de nou, el sisè és enorme, estàs segura que cada cop són més grans, cada cop costen més d’entrar, la pell de l’anus es tiba de nou i llences un crit penetrant que mor ofegat entre sanglots quan ell retira els dits de dins… ”Sis. Gràcies Amo”.
 
Silenci, només els teus gemecs, la fressa del teu cos movent-se incòmode sobre la fusta, dues respiracions accelerades que es busquen. Sents les seves mans calentes sobre la pell, t’acaronen les natges, te les mouen en cercles fent que l’anus es contragui, pots notar la pressió dels objectes que t’hi ha introduït, t’agrada, t’avergonyeix adonar-te que estàs molt humida, el dolor ara ja no és tan intens, la incomoditat física en estar immobilitzada, sabent-te tan seva, et proporciona un estat de calma que no aconsegueixes de cap altra manera, només així, sotmetent-te a ell. Els seus dits et recorren el sexe, juguen entre els teus llavis, ara ben humits i inflats, t’ introdueix un dit dins la vagina, suaument. El plaer que t’envaeix és immens, notes dins teu a través dels moviments del seu dit, els objectes que t’ha introduït al recte. Et sents tan plena, tot el cos se t’eriça, en vols més, els mugrons et fan mal de com d’erectes estan, el teu clítoris, expectant, desitjós de la seva llengua implora més, tens la sensació que si no podries explotar.
 
Retira el dit, de nou una fiblada a mig camí entre el dolor i el plaer, sensacions tan intenses que et fa mal sentir-les, tens la impressió que no hi caben dins teu, el desig és tan gran que voldries cridar-li que et folli, que necessites que et penetri de forma brutal, el vols dins, empenyent amb tanta força que la fusta et travessi les cames, vols xisclar com un animal a l’escorxador per poder descarregar tota la tensió que ara acumules.
 
Un soroll conegut a les teves espatlles, t’esgarrifes i te’l posa directe al clítoris; saltes, tan fort que et fas mal donat que les corretges no t’ho permeten, no pots més, la vibració es manté directa al clítoris, no et pots moure, tens ganes de riure, de plorar i de cridar tot alhora, el plaer és immens, no creus poder-lo suportar. Ell té una mà sobre una de les teves natges i amb l’altra mou en cercles l’objecte que vibra. Sents com tot d’una et mossega el cul, te’l llepa, t’estreny amb la mà, amb les dents, la vibració t’emboira els sentits, el plaer és tan fort, tan intens que no pots distingir les diverses sensacions que t’aporta. El cos et tremola, sents crits, udols, gemecs i cops, no ets conscient que qui fa aquests sorolls ets tu mateixa, perduda en la teva pròpia bogeria.
 
Una escalfor et creix de l’interior, s’acumula just darrere del teu sexe, tots els teus músculs es tensen, lluiten contra les cadenes, crides fort, amb ràbia, estàs suant; la suor es barreja amb les llàgrimes que et brollen dels ulls, tens la mirada perduda, els ulls en blanc, sents com s’acosta el clímax, cada porus de la teva pell es prepara per rebre’l. Arqueges l’esquena tant com pots, el coll estirat amunt, la cara mirant enllà, tot el cos tens, els punys tancats de manera que se’t claven les ungles a la carn….ja arriba, el sents tan a prop, no pots més, que segueixi, més fort, més, més, més….i tot d’una sents com enmig de l’orgasme ell retira de dins teu els objectes, tots seguits, suaument llisquen enfora, el recte es buida i el plaer omple el seu lloc, tens convulsions, piques amb els punys a la taula, brames, proves de mossegar la fusta enmig de la eufòria, tot ha començat en un punt petit enmig del clítoris i s’ha estès per tot el teu sexe, fins entrar dins el teu cul un cop els objectes li han deixat lloc. Rius i plores, estàs rebentada i confusa, el cos es relaxa, els músculs tensos et fan mal, els canells, els turmells, comences a ser conscient de la resta del teu cos, ara malmès per tanta energia desbordada. I de nou les seves mans sobre les natges, i et penetra, la seva polla s’obre camí dins el teu cony, humit, inflat i calent, que la rep amorós i entregat. Sents com t’envesteix, ferm però càlid, com empeny endins, fins al fons, cada escomesa et fa cridar, el teu orgasme encara és viu dins teu i el plaer t’envaeix de nou. Fa entrar la seva polla fins el final, empenyent ben endins cada cop, aturant-se uns segons abans de tornar enrere, vol que prenguis consciència que és dins teu. Les seves mans et pugen per l’esquena, les envestides són cada cop més dures i més seguides, et clava les ungles a la pell, crides, sents la fusta de la taula com et talla a les cames, no t’importa, en vols més…vols sentir la suor del seu cos caient sobre teu, vols sentir-lo gemegar, saber que et desitja, que et vol, que tenir-te l’excita…vols sentir com es corre dins teu.
 
Ell repenja les mans a la taula a l’alçada de les teves espatlles i comença a empènyer ràpid, fort, sense pausa, cada cop més, el plaer dins teu t’emboira la ment, el teu entorn desapareix i només existiu vosaltres dos, la seva polla que t’omple, que et rebenta…de nou l’escalfor entre les cames, sents que et falten forces, però l’orgasme, decidit s’obre camí per segona vegada a través del teu sexe, crides, quasi ni et mous, no pots, no et queden forces…el plaer et recorre de dalt a baix…creus que estàs a punt de perdre el sentit, cada envestida et travessa, el plaer et supera….i aleshores ell es tensa, es queda quiet i esbufega… deixa anar un gemec apagat i la seva llet t’inunda…el seu cos cau sobre el teu, les suors es barregen, està calent, t’abraça com pot i enfonsa la cara enmig dels teus cabells i inspira, et besa la nuca, les espatlles i t’acarona suaument….et xiuxiueja a l’orella que t’estima, que espera no haver estat massa dur amb tu i que està molt satisfet, que ets increïble i el tens boig. Somrius, el cor se t’infla agraït amb les seves paraules, les seves carícies, els seus petons…el necessites tant que no entens com t’ho has fet tot aquest temps fins que us vau descobrir.
 
Aleshores ell s’aixeca, treu el seu membre de dins amb delicadesa, sap que encara estàs sensible i comença a deslligar-te. De nou ets conscient dels dolors a les articulacions, de com se t’han clavat les corretges a la pell, per molt que ell sempre mira de posar-te teixits ben suaus. Saps que fins que no t’hagi deslligat del tot i hagi marxat no et pots aixecar, així que esperes pacientment a que acabi el ritual. Un cop alliberada, et posa una tovallola ben flonja sobre el cos, et fa un petó al front i se’n va.
 
De nou el silenci, torna el fred, t’incorpores lentament mentre et sents cruixir els ossos, duus molta estona immòbil, en una mateixa posició i els músculs et fan mal, tant per la posició com per la tensió que han patit al llarg de tot l’acte. T’embolcalles amb la tovallola d’aixelles avall, i et fregues els canells on hi pots intuir unes marques vermelles allà on hi tenies les corretges; somrius, saps que les hi tindràs uns quants dies i només de veure-les seràs de nou amb ell, sentiràs de nou el seu alè, la seva força…
 
Quant t’ajups per mirar-te les cames i comprovar si hi tens cap ferida, veus de cua d’ull un objecte sobre la taula, sobresurt d’entre la fusta nuosa i t’acostes encuriosida. Aleshores ho entens, allà damunt ell t’hi ha deixat el teu botxí, l’artífex del teu càstig, veus un seguit de boles unides una rere l’altra per un cordill finíssim, tenen uns 30 mil·límetres de diàmetre i van augmentant-lo de forma gradual; el sexe de sobte torna a bategar excitat en recordar com te les ha anades introduint i l’efecte final en extreure-les. T’hi acostes i les olores, inspires i sents l’olor a sexe, a desig i t’encens, voldries endur-te-les, però si ell ho hagués volgut així te les hauria donades; no, ell només volia mostrar-te l’objecte amb que t’ha sotmès per recordar-te què has sentit i mostrar-te de qui ets. Sents la cremor del teu anus inflamat per la violència amb que les ha ficades dins teu i estrenys els punys, calma’t, avui ja s’ha acabat, només te’n queden les marques i els dolors per reviure-ho fins que us torneu a trobar. Tornes a incorporar-te, dones mitja volta i t’allunyes en direcció la porta que hi ha a un costat de l’habitació, és un bany on hi trobes la teva roba i el necessari per rentar-te. Sospires, deixes caure la tovallola que duies i encens la dutxa, tens ganes de sentir l’aigua calenta lliscant pel teu cos.
 
Un cop neta i vestida et dirigeixes passadís enfora cap al rebedor, ell t’hi espera, com sempre pacient mentre t’acostes vacil·lant, et somriu i allarga la mà un cop ets a tocar, tu li entregues la teva i t’apropa a ell suaument; t’abraça amb intensitat, envolta la teva cara amb les seves mans i et fa un petó dolç, i mentre t’obre la porta per deixar-te marxar s’acomiada tot dient: “Ens veiem al vespre a casa la mamà”