Les Formes d’Estimar

Va ser… avui farà un any, de quan vivia a Nova York, abans que a finals d’any em traslladés a Barcelona. Us poso en antecedents. Em dic Zoey i als 16 vaig descobrir que sóc lesbiana. D’això fa ja 11 anys. Però el que és estimar, sexe,… també vaig descobrir que no hi ha límits.
 
A ell el vaig conèixer per un amic, ja que li agradava escriure igual que a mi. És el meu somni. Ell és molt llançat i alhora que està lluitant cada dia també pel seu somni, m’ajuda amb el meu en moltes coses. Bàsicament, ell m’ha arrossegat a l’aventura de Barcelona.
 
Compartim les misèries de l’amor, fins a tal punt, que hem estat enamorats de la mateixa noia o hem estat un l’ala de l’altre per lligar a les nits fredes de festes glamuroses a Nova York. Si la gent ens veu pel carrer, creuen que som parella per anar abraçats o de la mà. Podríem ser-ho: ens regalem mútuament joguines eròtiques, ens expliquem històries calentes per Whatsapp per excitar l’altre i… ens hem vist nus… i més…
 
Això va ser el dia de Sant Jordi del 2013. Ell sempre m’havia parlat d’una fantasia que cap dona hetero li havia aconseguit satisfer, en part, perquè ell, com a hetero, tenia por que es mal interpretés. Total, el nostre nivell d’intimitat era tal que jo sabia això i més. Feia una setmana i poc havia aconseguit vendre el meu primer llibre gràcies a la seva ajuda, i no se’m va acudir res més que escollir el dia dels enamorats de Catalunya -i per escriptors com nosaltres, també el dia del llibre- per mostrar el meu total amor per ell, i el que significa per a mi, tot satisfent la seva fantasia.
 
Ell no s’ho esperaria ni boig. Sabia que m’agradava una noia, amb la qual estava tenint per aquells temps un rotllo -ara és la meva xicota a distància-, i a més que la nit se la dedicaria a ella. Així que el vaig convidar a casa a dinar. Ell, com mana la catalana tradició, em va dur una bonica rosa. I jo li vaig regalar, com no podia ser altra cosa, un exemplar del meu llibre dedicat.
 

 
Durant el dinar no sabia com presentar-li el tema, així que vaig fer que ens beguéssim dues ampolles de vi negre. I després, ja al sofà, li vaig dir: “Tinc un regal especial de Sant Jordi per a tu, una cosa que sempre has somiat, i a més utilitzaré un dels teus regals per a això”. Primer em va mirar amb ulls de sorpresa, després va acceptar la meva mà, i ens vam anar a l’habitació. Jo vaig anar al bany, em vaig despullar completament i m’ho vaig posar. Em vaig sentir estranya pel que anava a fer, però alhora l’amor que sento per ell, encara que no és sexual per a res, m’impulsava a fer-ho.
 
Quan vaig sortir, ell es va asseure mut al llit davant el que tenia davant. Jo li vaig dir, tímida, que almenys en tenia la visió, però que podíem arribar a tot si ell ho volia. No va saber què respondre’m. El seu desig hi era sí, però la situació de mil bloquejos socials no li deixava dir-ho. En aquell moment, vaig decidir ser aquell home de les meves encarnacions anteriors, segurament algun grec o romà que gaudia del sexe amb altres homes, i vaig prendre la iniciativa.
 
Li vaig descordar els pantalons. Vaig veure el seu membre erecte. No era la primera vegada que el veia. No m’interessava en el sentit sexual, però sí que podia apreciar la seva bellesa com quan veus qualsevol cosa bella de la natura.
 
Un cop nu de cintura cap avall, li vaig fer donar la volta, tot recolzant-se al llit. Després de posar lubricant en ambdues parts, l’hi vaig introduir molt a poc a poc, tal com faig amb totes les meves parelles femenines. A poc a poc li vaig anar donant velocitat.
 

 
Sembla que sí: per als homes, aquesta és una zona més erògena que per a les dones. Jo sentia com li penetrava. Ell gaudia tant que em vaig oblidar de la situació i em vaig lliurar. Vaig imaginar que era un home, ell una dona i vaig arribar a gaudir sentint un empoderament únic amorós sexual que tenia, en aquell moment, de fusió amb un altre ésser humà.
 

 
Era gairebé espiritual. Suposo que el vibrador que va amb l’estri va ajudar encara més i vam arribar just en el mateix moment. El vaig sentir però no ho vaig veure.
 
Ell va caure extenuat al llit i jo em vaig estirar al seu costat. Vam estar abraçats fins que ens vam adormir, com ja havíem fet mil vegades abans al meu llit.
 
A vegades crec que m’ho vaig imaginar, potser només va ésser un somieig de com agrair-li la seva presència en la meva vida. O potser tota aquesta història estigui en la seva imaginació.
 
Però tinc clara una cosa: hi ha moltes formes d’estimar, els límits els posem nosaltres.
 
Continuarà…