Els “Problemes”


Hi ha quelcom que durant tota la vida no es poden desfer si no vivim en el present: tenir “problemes”. Els problemes sempre estan si pensem en futur, perquè la realitat és que són una il·lusió perquè solen formar part del futur que no existeix encara. Poden venir també del passat, que ja no existeix, però en el moment present, ara, quan llegeixes aquestes línies, ara mateix, no tens cap problema.
 
El passat o del futur, hi ha una col·lecció. Quan n’acaba un, ve un altre. I a vegades sembla que venen tots de cop. De petits i de grans, però sempre hi són si no vius en el present, cada dia, mai hi ha un dia que facis net. Des que Hisenda et vol fer una inspecció, passant per què un tub d’aigua ha rebentat i el veí de sota es queixa que té taques d’humitat, a haver-te oblidat de comprar menjar pel teu animal de companyia quan estan a punt de tancar o fer-te un tall profund al dit mentre cuines. Assumir-ho és important. Acceptar-los també.
 
Dit això, es pot classificar els problemes fent-ne una primera divisió entre: Problemes que no es poden resoldre perquè no tenen solució i problemes amb solució. I dintre d’aquests últims tenim els problemes de fàcil i ràpida solució, els problemes més dificultosos i lents, els problemes fàcils i que són lents, i finalment els problemes grans i ràpids.
 
Els problemes que no tenen solució, doncs això, s’ha d’assumir que no la tenen. I no cal donar-hi més voltes. Estar pensant-hi no aporta res més que amargar-s’hi i perdre’s viure el present que tenim en aquell moment. De fet, deixa de ser un problema, ja que si no té solució, ja no és un problema ni que estiguem ancorats el passat o el futur i l’únic que hem de fer és acceptar-ho. És tenir clar que no tenim control i que la millor “solució” és no fer res. Això no vol dir ser una persona que passa de tot sinó que observem o contemplem el fet i viure’l tot acceptant l’experiència i fer-nos més forts.
 
Els problemes fàcils i ràpids de solució són el dia a dia i la capacitat de resoldre’ls millora amb l’experiència de la persona de viure situacions semblants o de què algú ens hagi explicat com resoldre-ho. Això sí, mirem de resoldre-ho nosaltres i no cercar de seguida que algú altre ens ho faci. Aquest tipus de comoditat fa primer perdre el temps a l’altra persona que deixa de fer altra cosa per resoldre el teu petit problema i per altra banda et resta la capacitat en un futur de poder resoldre el problema per a tu mateix i, a més, passi de ser un petit problema a un de gran, ja que, com que no hi ha l’agilitat per fer-ho, un es pot acabar ofegant en un got d’aigua.
 

Els problemes més dificultosos i lents són els que posen a prova la resiliència, la paciència, la maduresa i les capacitats de tots nosaltres, sobretot, la de viure en el present. I en una societat d’avui en dia en què la filosofia del ja -de què ho vull tot ja-, es converteixen en problemes més grans del que són i en grans frustracions causants d’estres, angoixes i ansietats, fins a arribar a casos des de depressius a la síndrome de l’esgotament. Quan passa això, Miyagi, un personatge de ficció de la pel·lícula ja clàssica dels vuitanta, Karate Kid, ja ho deia: When you feel life out of focus… always return to basic of life. Breathing. No breath, no life. Quan estiguis perdut, sempre torna al bàsic de la vida. Respirar. Sense respirar, no hi ha vida.

.

I respirar porta les millors solucions o si més no, ens treu estres, angoixa i ansietat. Es pot fer simplement concentrant-se en la respiració d’un que és la base de la meditació, meditar tal qual, fer exercici que requereixi concentrar-se en el nostre cos, ioga o quelcom tan sa com riure que allibera el nostre cap de pensar en els problemes, per què al viure en el present, en l’ara on no hi ha cap problema. Sempre que respirem i pensem a respirar, serà més fàcil tirar endavant i tenir la paciència de no voler resoldre quelcom que no es pot encara perquè en requereix un temps en el futur en el qual no sabem que passarà. Respirar ens ajuda a fer que prenguem distància del problema i aconseguir veure-ho des d’una altra perspectiva tot evitant aquells pensaments recurrents i en bucle que no ens deixen veure més enllà del propi problema. Si aquest té solució, es resoldrà i només cal posar-hi distància i temps. I fins ara, perquè potser la ciència hi acaba trobant solució, el problema més irresoluble n’és la mort (i no està clar que ho sigui). Un cop hem pres distància i tenim nous punts de vista, hem de potenciar la creativitat tenint la ment ben oberta a totes les possibilitats on trobar les millors solucions. Aquesta creativitat, que ve de viure en el present, ben treballada, farà que després els problemes fàcils siguin encara més fàcils i els que potser abans eren difícils esdevinguin més fàcils. La creativitat ens portarà a ser persones molt resolutives. Això sí, prendre distància per resoldre el problema, no per anar-nos-en a la passivitat més absoluta per por, culpa, mandra o el que sigui d’excusa. Els problemes grans deixats de banda poden arribar a fer-nos col·lapsar a no avançar en la vida, sobretot, si els tenim en la ment ocupant el present. S’ha de resoldre en els temps que toca. Sense presses però sense grans pauses.
 
A part de respirar, tenim una altra eina que ja he descrit en articles anteriors i és la d’escriure. Escriure el problema sense límits en un paper o en un document informàtic fa també prendre distància sobre el mateix, que perdi la importància que té, ja que en escriure-ho, ho fem en el present, i deixar de donar-se el fet que la importància de les coses els hi posem nosaltres, i en el fons, com va dir el Monty Phyton John Cleese ja entrat a la tercera edat: “Amb els anys descobreixes que les coses, excepte poques, poquíssimes, no importen” (4 de març del 2015). De fet, cap, és important en el present o l’ara.
 
Fins aquí, si ho aconseguim resoldre sols, perfecte, però també hi ha una altra eina molt important i és cercar ajuda/informació exterior, des de documentar-se gràcies a Internet –cosa que fa anys no es podia fer, aprofitem-ho!- de com es pot solucionar això, perquè de ben segur algú s’hi ha trobat abans a cercar ajuda a algú que ens doni un cop de mà. És molt important en certs punts dels problemes, de no tenir ego, vergonya i/o orgull que ens impedeixi demanar ajut quan no hi ha més remei. Ens pot potenciar la creativitat per resoldre’l o fer equip per fer-ho. No tothom sap de tot ni té la capacitat per fer-ho tot, i per això fins i tot hi ha oficis “solucionadors” des d’un advocat a un psicòleg.
 
Ens queda parlar dels problemes fàcils però lents junt amb els problemes grans però ràpids de resoldre per comentar com saber prioritzar els problemes, que serveix tant per aquests com pels altres. Per exemple, problema fàcil però lent és fer petites reparacions a casa contra un problema gran i ràpid de resoldre que seria pagar una multa d’una suma important. Aquí, prioritzes pagar la multa perquè no creixi aquesta o potser fins i tot tens reducció per pagar-la abans. I en canvi les petites reparacions de la casa, es poden anar fent de mica en mica. És important prioritzar sobre els “problemes” i no voler resoldre’ls tots de cop, prioritzant.
 2
I de prioritzar, passem a parlar de la prevenció dels “problemes”. Es tracta de tenir la capacitat de preveure que pot causar un problema i evitar-ne el causant abans. Això es pot fer treballant igualment la creativitat al respecte, aprenent també tantes coses com calgui o viatjar molt, ja que ens fa obrir molt la ment. Això sí, això últim, viatjar, es fa a vegades per fugir quan tenim un “problema gran”. I sí, pot anar bé perquè com totes les eines descrites. Pot ajudar a distanciar-nos i tenir nous punts de vista, ja que mentre viatges vius el present del mateix viatge. Però vigilem perquè hem d’estar oberts a aquests canvis, ja que si la nostra actitud és la mateixa envers els problemes, per molt que viatgem, el problema viatjarà tal qual amb nosaltres.
 
Resumint doncs. “Problemes” sense solució no són problemes, són fets a acceptar. Problemes fàcils i ràpids, intenta no repenjar-te dels que t’envolten i així tens soltesa en resoldre’ls. Els problemes difícils i lents, i la resta de “problemes”: tingués paciència, respira, estigués obert a totes les opcions, sigues creatiu, escriu, viatja, prioritza, preveu i si cal, demana ajut, però si vius en el present, passa el millor de tot. Que en l’ara, no hi ha cap problema. Hakuna Matata.
 
O com deia la cançó d’en Bobby McFerrin: Don’t worry, be happy.

< >