Persones Altament Sensibles (PAS)


Aquest potser serà un dels articles que potser parlaré més de mi relacionat amb el tema de ser una persona altament sensible, cosa que no vaig descobrir fins ja ben adult, però per sort, sense saber-ho, vaig anar convivint i aprenent com portar-ho i també com aprofitar-ho, fent algunes de les coses que comento a l’article.
 
Ser una persona altament sensible –PAS, per resumir- no és ni pitjor ni millor, sinó diferent, i hi ha diversos casos. Hi ha els que ho són però han pogut viure reprimint aquesta mena de do, fent una vida de normal, tot i notar que quelcom falta de tant en tant. Hi ha que sí que usem el do –parlo de mi mateix- però no sabem que ho som fins ben entrada l’edat adulta perquè la part negativa l’hem anat superant a poc a poc. Hi ha casos que els és difícil superar la part negativa. I hi ha el cas que les PAS que tenen tendència més a voler ser artistes, ja que la seva sensibilitat els hi avoca. I així, tants casos com colors.
 
Però que és una persona altament sensible?. Estadísticament, n’hi ha un 15-20% de persones que ho són. O sigui, una de cada 5 persones és altament sensible. A més, s’ha descobert que hi ha entre més de 100 espècies animals que són més actives sensorialment. O sigui, explicat d’una altra forma, un PAS processa i percep la informació que li arriba pels sentits, o sigui, la sensorial d’una manera diferent. Això rep el nom de Sensibilitat de Processament Sensorial (SPS) i per donar-li un altre nom més popular i menys científic, es parla de persones altament sensibles, que ve de l’anglès Highly Sensitive Person.
 
S’ha de dir, clarament, que tot i dur aquests noms no és cap trastorn mental ni està classificat, només que una cinquena part de la població, aproximadament, té aquest tret en el seu processament sensorial.
 
Aquest tret fa aquestes persones, com jo mateix –sóc un d’ells-, tinguin el següent:
 
      –   Percebre molta més informació sensorial i adonar-se més de detalls subtils.

      –   Tenir un pensament més introspectiu, més profund i més elaborat al detall.

      –   Com hem dit abans, té habilitats més creatives i artístiques.

      –   És molt més empàtica.

      –   És més conscient de la globalitat que l’envolta.

 

 
Com podeu veure hi ha punts força positius però a la vegada també la seva part negativa en els mateixos aspectes:
 
      –   Estrès i/o saturació per l’excés o intensitat de la informació.  
      –   Pensar massa les coses, donar-li molt al cap quan no cal pensar tan certs temes.

      –   La necessitat de ser artista i crear no va sempre amb la societat que fins ara ha exigit feines més “sèries”, tot i que hi ha una tendència a què això canvií, però també hi ha molts interessos dels quals mouen els fils que no deixem de ser abelles obreres.

      –   En posar-se en la pell dels altres, en tenir més neurones mirall que la resta de persones, a vegades els sentiments dels altres es barregen amb els dels PAS fins al punt que pots arribar estar trist, enfadat, content… i no saber per què, ja que no correspon amb el que hauries de sentir.

      –   Ser un activista de causes perdudes o voler arreglar el món fa que t’acabi saturant de lluitar contra molins de vent.
 

Tot això, fa que un PAS, tot i que ho amaga a la societat, s’arribi a cansar molt i necessiti períodes de descans que altres no fan com per exemple després d’una reunió social, per poder recuperar-se i tornar a fer vida normal. En el cas extrem, si això no es gestiona, es pot arribar a tenir una actitud aparentment asocial, tenir altes dosis d’estrès, també d’ansietat, i que si això dura molt, sense descansar-ne, pot convertir-se en problemes més grans com tenir atacs d’ansietat i de pànic sovint, i arribar, fins i tot, a la depressió.
 
Arribar a saber que ets un PAS pot ser important per entendre’s a un mateix, cercar les eines per no caure en els aspectes negatius i aprofitar aquest do per un mateix i per la societat. Per altra banda, el món de l’educació, des de ben petits, hauria de tenir aquest fet en compte, ja que un de cada cinc nenes i nens serà PAS i tractar-los igual pot portar les seves conseqüències, com és el que el ser altament sensible i diferent sigui la víctima preferida del bullying, ja que la resta del 80-85% de canalla no-PAS és la majoria. I si aquesta es pot detectar de petits, també es pot tenir en compte en la sanitat, en el món professional, en les relacions socials, etc.
 
Per aquest motiu hi ha certes coses que s’han de fer per la salut d’un mateix. Primer de tot explicar a familiars, amics i gent de confiança, aquest fet. Moltes vegades sorgeixen conflictes per no saber o entendre a un PAS.
 
La sensibilitat sensorial afecta no només als sentiments i al sisè sentit, sinó que també als sentits físics, i en aquest ordre de pitjor a no tant: Oïda, vista, olfacte, tacte i gust.
 
L’oïda, per evolució des de temps immemorials, és el primer sentit que ens avisa d’un perill. I és el més pertorbador per un PAS. Va des de la misofonía, que és aquella molèstia de sentir algú quan menja, a qualsevol soroll no desitjat i normalment repetitiu causat per algú altre, directament o indirectament.
 
Aquí va una llista:
 
      –   Mastegar de certes persones, sobretot, si estan darrere teu i ho fan amb la boca oberta i menjars sorollosos i cruixents.
      –   Quan algú xucla el cafè, la beguda o la sopa de la cullera.
      –   Soroll de bosses, papers… Llargs en el temps.
      –   Sorolls repetitius com picar de dits en algun lloc.
      –   El fet de tirar ampolles al contenidor de reciclatge, sobretot, quan qui ho fa, tira més de dues.
      –   Caminar de les persones, picant o arrossegant els peus, que van darrere teu quan vas pel carrer.
      –   La veu particular o el parlar de les persones, que van darrere teu, o estan amb tu al metro o al tren, molt a prop.
      –   El clic d’algú que juga amb el bolígraf.
      –   El soroll dels coberts als plats.
      –   El soroll que fa algú botant una pilota de bàsquet al llarg del carrer.
      –   El soroll d’un cotxe amb el motor a ralentí al carrer.
      –   Algú que et fa una nota de veu o et truca pel mòbil mastegant.
      –   Algú passant les planes d’un diari de forma seguida perquè no està llegint-ne res.
      –   La majoria dels anuncis de la televisió.
 
Tots aquests sorolls tenen diverses solucions a part de posar-se uns auriculars per evitar-los:
 
      –   Si la persona és de confiança, demanar-li dins del possible, que intenti no fer, reduir o parar el soroll.
      –   Si no es pot demanar, allunyar-nos de la persona, com canviar de vagó o de lloc al tren, o deixar passar la persona al carrer, al davant, cercant alguna excusa com mirar el mòbil, parant-se i que passi.
      –   Si no es pot evitar de cap manera el soroll, mirar qui ho fa i com ho fa. Aquesta informació que tenim en mirar-ho, tot i que normalment ja sabem com es tira una ampolla al contenidor, rebaixa l’ansietat.
 
Després de l’oïda, tenim la vista. Normalment, hi ha alta sensibilitat a la llum, per tant, és important dur ulleres de sol, encara que sigui en el metro, com jo l’anomeno la tècnica del follet tortuga de la Bola de Drac. Hem d’evitar els enlluernaments. Per altra banda, tenir moviments repetitius o nerviosos que es donen sobretot als límits de la nostra vista, al costat dret i esquerra. Si passa això, canviar de posició fins que no es vegi. El mateix amb llums fixes que es troben en aquest límit i ens criden l’atenció, distraient-nos del que volem fer.
 
L’olfacte amb olors desagradables, però també amb els suposadament agradables per algunes persones com és l’olor de la taronja i la mandarina. No passa res per dir-los als teus que et molesta. Jo he arribat a aconseguir que siguin les persones que m’ho respectin i quan volen menjar una taronja, marxin a una altra banda, en comptes de fer-ho jo, com per un fumador respecte als no fumadors.
 
El tacte. És un punt delicat, i és que tot el cos és molt sensible, fins i tot, és susceptible de fer reaccionar a qualsevol part del cos, posant la pell de gallina. L’avantatge és que en la vida sexual-sentimental és quelcom meravellós però en la vida social et fa limitar amb qui vols tocar-te o vols que et toqui. Limita-ho als desconeguts i sigues generós amb qui estimes, sense por, perquè els sentiments que es transmeten són bons tant per tu com pels receptors. Les meves abraçades d’ós, com les anomenen, tenen un efecte reparador per ambdues parts.
 
I el gust. L’únic “problema” és que el paladar és un mica primmirat, però lo bo és que es pot assaborir el bon menjar i el bon beure –i l’aigua, tot i bona, és força avorrida, tot i que, també té els seus matisos de gust-.
 
Una hipòtesi meva sobre perquè part d’aquestes coses molesten -sobretot, els sorolls- és que aquestes emeten les vibracions de les persones que ho generen, d’alguna manera aquesta empatia ens arriba per tots els sentits, i al sentir el que senten altres, ens molesta, ja que no està a la mateixa ona que nosaltres estem en aquell moment. Com dic, és una hipòtesi basada en el que es sap dels PAS i la pròpia experiència d’un. Per ser teoria, s’hauria de demostrar científicament.
 
Un petit punt i a part en aquesta línia dels desavantatges, pot ser en la vida de parella, que ajunta una mica tots els sentits, i en tenim dos de petits. Un, en el joc amorós podem arribar a la saturació i bloquejar-nos en el moment menys oportú. Si els dos sou PAS, no passa res, s’entén. Si un dels dos no ho és, cal que qui no ho és, ho sàpiga. L’altre petit desavantatge és que els PAS preferim dormir sols, per raons òbvies, ja que a la mínima et despertes, des del contacte amb els moviments al dormir a la respiració de l’altre, i ja no dic si ronca. Si és el vostre cas, qui importa que ho entengui és la parella, la resta del món no cal que ho entengui si no volen. És important, si l’altra persona no és PAS, de parlar-li de tot el que hem dit respecte als sorolls, olors… i així s’eviten futurs conflictes, ja que no et pots enfadar amb l’altre si ja fa el que pot amb la informació.
 
Nota posada en calçador: és molt important dormir les hores adequades, entre les 7-8 hores, el descans fa que sigui més controlable tot plegat.
 
Dites les situacions diàries -que molts que estareu llegint us sentireu identificats i ara sabreu perquè- i que no s’ha de tenir vergonya de fer segons què per la nostra salut, explicar també que és un gran do en el sentit que:
 
      –   Si un es deixa, la creativitat està sempre a flor de pell, des de l’artística a tenir facilitat per trobar solucions a les coses. No en va, m’han arribat a anomenar Doraemon (eh Andrea) perquè, com el personatge, sembla que tingui a la butxaca una solució per a tot. I qui em coneix, sap que per la banda artística, he fet algun bonapasset.
      –   Sols ser molt observador i pots arribar a seguir fins i tot converses del teu voltant que en les quals tu no hi estàs.
      –   Veus a venir les coses de lluny, potser massa lluny, però és un gran avantatge.
      –   Tendeixes a reflexionar profundament sobre les coses, cosa que et dóna certs avantatges com quan professionalment requereix aquest fet.
      –   Pots arribar a ajudar a molta gent, perquè a part de tenir la capacitat de solucionar coses, també tens la capacitat de posar-se a la seva pell. Molts psicòlegs, coachs… Són PAS.
      –   Tenir més capacitat d’estar sols. Cerquem aquells moments per nosaltres mateixos, que a part de necessaris, ajuda a no dependre d’algú d’estar sempre en companyia.
      –   La vida amorosa-sexual es viu amb una intensitat inimaginable. Si l’altra és PAS també, ja és una cosa extraordinària.
      –   Una oïda musical que no només et fa apreciar que és i que no és bona música -no importa el gènere, del rap al heavy-metal fins a la música clàssica o de bandes sonores, t’agrada o no t’agrada-, sinó que també pots distingir-ne els detalls. Vaig tenir la sort d’estudiar música de petit i una cosa que em va fascinar és quan, en cert curs, l’examen consistia en un dictat musical en què una persona tocava el piano a dues mans i la prova consistia a escoltar-ho i escriure’n la partitura de les dues mans, dos pentagrames diferents i jo al·lucinava de què ho pogués fer. En el cas de no haver estudiat música, no m’hauria adonat tan clarament.
      –   I finalment, gaudim més del tot el que es rodeja. El dia a dia és una aventura d’emocions a ser gaudides amb intensitat. Sobretot, de veure la bellesa qui hi ha al món.
 
Per anar acabant, si heu arribat aquí és perquè segurament heu cercat quelcom al respecte, i sou més PAS que altra cosa, però si no sou pas PAS, i en coneixeu alguna persona que sí, penseu-hi i poseu-vos en la seva pell com ells fan inevitablement amb vosaltres. Feu… el pas.
 
Resumint. Ser PAS no és res estrany, no és res que s’hagi de curar –ni es pot-, i tot i tenir alguns desavantatges respecte al 80% restant de la població, té uns grans dons que, ben aprofitats, poden fer-te gaudir de la vida amb gran intensitat i a la vegada, pots contribuir a millorar la de la gent que t’envolta i de la societat en general. Com diu la frase Spiderman: Un gran poder comporta una gran responsabilitat.
 

Dedicat a la meva PAS preferida: La Susana.
 
 

Nota a la setmana posterior de la publicació: Aquest article ha fet descobrir a gent que és PAS, altres confirmar-ho, molts donar-me la seva versió de PAS -que clar, no tot el que es diu aquí es compleix igual per a tots al 100%- i la idea, per part d’una PAS -la gran Aida- de fer-ne un documental sobre aquest tema. Ho parlem companya! Si algú vol comentar com a PAS o que et conegui, vol fer la seva aportació/col·laboració amb idees o proposta financera, benvingut serà.

 
 
Més informació:
 
TEST DE PAS
 
“Ser altament sensible dificulta viure en societat”
 
L’ofici de viure: Persones Altament Sensibles
 
Quatre Dons de les PAS
 
PAS entre llençols

< >