El Futur de l’Eina Anomenada Diners


Els diners són avui en dia el que com a societat, al primer i segon món, ens esclavitza, i al tercer món, a més els fa mal viure o passar fam. I hi ha prou riquesa al món perquè no hi hagués ni primer ni segon ni tercer món. Però com pot ser això? Els diners són els culpables? No, els diners són una eina tan bona com qualsevol altre invent però el problema és com els hem usat, sobretot els darrers segles, ja que sabem el problema, està a la nostra mà canviar-ho però no ho fem, i vivim en aquesta mena de Matrix capitalista potser perquè la rebel·lia fa mandra i preferim una feina aparentment estable, una hipoteca o un lloguer abusiu per tenir dret a on viure i sense el risc de desnonament, un cotxe o un mòbil que faci patxoca i arribar el cap de setmana o a les vacances per gastar el poc que ens queda i explicar-ne sopars de duro del bé que ens ho hem passat, aparentment.
 
Jo m’imagino un futur que alguns dirien potser utòpic en què els diners només són una eina, fins i tot, que el seu concepte canviaria d’ús actual en el que podria estar-se gestant gràcies a la tecnologia incipient blockchain. Primer, no hauria d’haver-hi bancs. No tenen sentit els bancs, ja que no hi ha diners físics gairebé, tot és virtual. I la virtualitat és la clau. I junt amb aquesta, l’emporadament de la identitat amb la virtualitat.
 
Els diners podrien ser uns punts, uns bitcoins o com se li pugui anomenar, que només nosaltres, amb la nostra identitat, sabríem quants punts tindríem. Aquests punts es guanyarien amb la nostra aportació a la societat al nostre gust. Ja seria tenint un ofici, creant art, aportant informació de l’entorn, contribuir a la millora del medi ambient, a respectar convencions o normes socials, respectar a tothom per igual sense distinció de res, etc. Tot el que fem de bo, més punts, tot allò que fem de dolent, menys punts. Això evitaria la corrupció humana, ja que els nous diners només es podrien adquirir fent el bé. Però clar, que passaria? Algú es podria quedar amb punts negatius. No, hi hauria un mínim de punts que garantiria el menjar i un lloc per dormir, però no per un mal oci, o sigui, si tens aquests mínims punts, el sistema no te’ls deixaria gastar a altres coses que no fos menjar o dormir aixoplugat. D’aquesta manera, es garanteix que no es crea un sector marginal, ja que la llibertat de no aportar res a la societat també s’ha de garantir sense castigar ni que hi hagi opció la degeneració social d’aquest qui ho fa, de la mateixa manera que si aportes, és premiat. Així no creem un comunisme en què tothom ha de ser igual, i trenca la llibertat de fer més o menys en la societat, ni tampoc una societat ociosa a l’extrem, ni un capitalisme on l’acumulació il·lícita de capital vagi en detriment d’altres persones.
 
Segueix essent encara una utopia? Doncs no ho serà si volem. Tenim les eines per fer-ho. Tenim dos impediments: les forces que no volen que això succeeixi per raons de poder, que si ho mirem bé, són quatre –estats, bancs, grans multinacionals i algú que mou fils- a qui el poble els hi dóna aquest; i el poble que prefereix estar adormit, té por i no agafa aquest poder que té a l’abast de la mà. Només això, la resta hi és. La tecnologia blockchain o el que es derivi o s’assembli aquesta, la seva filosofia és una bona base per poder fer això. I també hi ha més gent, que al veure que no arriben mai a final de mes i que té altres inquietuds a la vida que fer-ne diners, estan despertant a fer alguna cosa diferent, i això es veu arreu del món des de Hong Kong, passant per Catalunya, i ara molt recentment a República Dominicana. Està havent-hi aquest despertar inconformista contra els poders que ho impedeixen, ja que aquests han potser premut massa.
 
Us imagineu que cada dia fos cap de setmana? Que us lleveu per fer allò que us agrada? Que a la vegada contribueixes a fer un món millor sentint-te bé? Que no deus res a ningú tenint el collarí o una gàbia d’or del deute? I que no has de patir per si demà tindràs menjar o et quedaràs sense una llar digna on poder viure?
 

 
Fem-ho! Fem petites proves. Des de simular societats així amb intel·ligència artificial, blockchain i internet de les coses en entorns virtuals a provar-ho en petites comunitats, i de les correccions, lleis o el que faci falta perquè això funcioni i no tingui opció a la corrupció. S’aprèn i s’aplica gradualment -“traduint” el vell sistema al nou- i globalment sense estats –amb petites comunitats agrupades per gust o trets compartits com cultura, llengua…-, sense bancs –no fent falta, ja que la seguretat està garantida per la tecnologia-, sense multinacionals –ja que amb l’emporadament, tots serem una empresa- i ni ningú que ens faci moure per on ells volen –ja que l’emporadament serà individual-.
 
Ho tenim a les nostres mans. Tampoc ningú diu que sigui fàcil. I hi ha molts aspectes a tenir en compte, no cal dir-ho. Però s’ha de començar i ara és un bon moment, com més aviat millor. A què esperem?
 

Nota: Aquest article és només és l’esbós del llibre on intento ampliar tota aquesta idea en tots els aspectes, intentant no deixar cap per lligar en el que es dirà, de moment: la Teoria de l’Etern Cap de Setmana. Si algú té idees semblants i vol fer la seva aportació/col·laboració, benvinguda serà.

< >