El secret de l’èxit


Escric aquest article per intentar transmetre que crec que és l’èxit, l’èxit terrenal o material, i el seu possible secret per aconseguir-ho. És la meva visió, cada u té la seva versió, però no està gaire lluny del que altres diran, crec, al respecte. Molts autors que he llegit i escoltat, diuen coses molt semblants, cada u a la seva manera, basat en el seu coneixement, la seva creença i la seva experiència.
 
Primer que és l’èxit? En els temps que ens toca viure, hi ha definicions estàndard de l’èxit com tenir una família, casa, cotxe, fer força diners o tenir una bona feina, sigui professionalment treballant pels altres o tenir la teva pròpia empresa en creixement constant i poder gaudir d’un temps de lleure, sigui de caps de setmana o de vacances. Aquest és l’estàndard actual i és la raó de l’èxit d’algunes persones, però és només una forma de pensar. Imagineu que en l’era romana, un èxit era guanyar només la corona de llorer en el circ romà. No tenien ni cotxe ni caps de setmana, ni vacances, ni una bona feina… hi havia altres formes d’èxit i arribava a molt poc afortunats.
 
L’èxit terrenal, per a mi, és que aquells somnis que t’has proposat durant la vida arribin a acomplir-se, però sense obsessionar-s’hi. Potser aquests canvien, potser aquests arriben tard i potser no arriben com esperaves però ho són. Puc dir, a la meva edat de quaranta-cinc anys -quan faig aquest article- que això és així per a mi, per les persones que he conegut al llarg del camí de la vida i per les vides de persones famoses que expliquen com han arribat on han arribat. Ara, per mi, l’ÈXIT amb majúscules és el de tenir la pau interior que s’aconsegueix vivint en el present. Per què és quan ho tens tot, és quan està complert.
 
El secret de l’èxit terrenal? La fórmula és fàcil de saber però no sempre és fàcil d’acomplir, perquè som humans, això a vegades ens traeix, però no ens ha d’aturar.
 
Aquests són els components, per mi, del secret de l’”èxit”:
 
–  Tenir somnis: És el primer, tenir la definició d’uns objectius o objectiu i junts amb aquests un pla o plans. Potser ara no saps que vols fer en la vida però precisament aquest pot ser el primer objectiu: saber-ho. Aquests poden canviar del tot –no passa res-, ser nous, mantenir-los, de la mateixa manera que els seus plans associats, però la base de l’èxit és marcar el que vols i que vols tu.
 
–  Fer el pas: Un cop definit el que vols fer, fer el primer pas. Començar el camí cap al teu somni no és fàcil, fa falta sortir de la zona de confort i en aquesta s’hi està aparentment molt segur. El primer pas, definit prèviament en el teu pla, ha de ser petit en execució, tot i que pot arribar a ser gran en la teva vida. Exemples: matricular-te en un curs, una nova carrera o postgrau, canviar de feina, fer-te autònom, anar a una cita, fer un viatge, etc.
 
–  Perseverança: Un cop fet el primer pas, mai rendir-se en el que vols. Potser has d’esperar, potser has d’adaptar-te, canviar el pla, potser no surt exactament com ho imaginaves, però no et rendeixis. Passi el que passi, sempre s’ha de tirar endavant, encara que creguis que ja no val la pena, fes el que hagis de fer. Caurem molts cops, la gràcia és aixecar-se. L’important és el camí.
 
–  Resiliència: Quan reps un cop o caus o comets un error o ets traït o qualsevol situació que destrueix allò perquè lluites, entomar-ho, aprendre i sortir-ne més fort. L’aprenentatge dels cops fa que les properes situacions són més fàcils per a tu i pots arribar més lluny. No és fàcil, però és qüestió de treballar-la. Un pensament que va bé és veure que abans has estat en situacions dolentes i que les vas passar. El “problema” és que tendim a oblidar-ho.
 
–  Sigues audaç: En llatí es diu “Fortuna audaces iuva”. La sort somriu als audaços, i és que la sort la fa un mateix. Si ets una persona que s’arrisca, la recompensa arriba. I que quedi clar: és ben natural tenir por. La por és un instint de sobreviure, ens avisa dels perills. Com diuen en un dels meus films preferits: Només els morts no tenen por. És natural. La cosa és superar la por irracional, en això està la valentia. Ser valent no és no tenir por. Ser valent és enfrontar-te a ella perquè no t’aturi a perseguir el que vols en aquell moment.
 
–  No ho facis sol: Aquest és un dels punts més importants per mi i junt amb el següent punt de la fórmula és clau. El camí de la vida, dels somnis de l’èxit, no es pot fer sol. En cada moment de la vida t’has de saber rodejar de gent que també tingui l’actitud de perseguir el seu somni, el qual en aquell moment el seu camí i el teu camí, coincideixi, i fer-lo junts. La gràcia és que tot aquell que trobis i us ajunteu per fer camí no pensin igual que tu i que hi puguis confiar. Trobaràs qui et posarà pedres al camí, però també veuràs que els perdràs aviat si t’adones, com també, tard o d’hora, aquestes persones que t’han acompanyat en aquesta aventura, agafaran un altre camí, i també ho hauràs d’acceptar. El que et queda és l’aprenentatge d’altra forma de veure les coses, el que heu aconseguit junts. És bo saber deixar marxar quan toca per fer noves aventures i conèixer nova gent per ajudar-se mútuament. Com he dit, per mi és clau aquest punt i ja sortia en un vell entranyable film que veig cada any per Nadal: Cap persona és un fracàs si té amistats. Si el teu passat i present, està ple d’elles, alguna cosa has fet bé.
 


 

–  Fora ego: Aquest punt, relacionat amb l’anterior és un dels més complicats. Es tracta de què el teu ego no espatlli abans d’hora fer el camí amb aquestes persones que se t’han ajuntat. Has de tenir clar que el que tu saps, el que tu creus, ve de la teva forma de pensar, la teva creença i de la teva experiència, però no és ni millor ni pitjor del que pensen els altres amb la seva forma de pensar, ni la seva creença i experiència. La ment humana de l’ego ens traeix i comentem l’error molts cops de deixar-nos dur per l’ego. Sense perdre les nostres conviccions bàsiques, hem de tenir la ment ben oberta i empàtica per acceptar altres visions, i, si cal, modificar les nostres, perquè potser anàvem errats. I si volem transmetre la nostra opinió, sigui cercant consens, no imposició. I per altra banda, l’èxit és teu. No depèn del que et diguin els altres si ho has aconseguit o no, per petit que sigui el teu somni, i per tant, alimentar el teu ego amb lloances dels altres o contrariar-te quan no ho fan. El que per tu és èxit, potser no ho serà per un altre, i per tant no has de voler-ho demostrar –ni tampoc el que avui dia tenim a les xarxes socials: postejar-ho massa, no cal- ni imposar a ningú més que per a tu mateix.
 
–  Veure les oportunitats: Hi ha trens que passen, més d’un cop per sort, i has d’estar despert i a l’aguait d’agafar-los. Per això cal ment oberta, fora egos i el punt de valentia de tirar-se de cap. Potser a vegades agafarem el tren equivocat, molts cops passa, però de l’error s’aprèn, baixes del tren i puges ara al bo.
 
–  Fer d’un desavantatge un avantatge: Aquesta frase em va quedar gravada d’un episodi d’una de les sèries més longeves –Star Trek-. I és que és veritat, pots fer que el que aparentment és un desavantatge sigui un avantatge. Per exemple, ser una Persona Altament Sensible fa que el desavantatge que siguis molt sensible davant el sofriment dels altres, però l’avantatge és que tens molta empatia i això va a favor tan teu com pels altres de fer millor els teus i els objectius dels altres.
 
–  No vulguis tenir el control de tot: En els dies que escric aquest article es demostra que no tenim res controlat. El més important és fer i no patir pel que pot passar. Viure el present n’és la clau. El futur és incert sempre i no controlem res més que els punts anteriors esmentats. T’has de deixar portar en cert punt. Com deia en Bruce Lee: Sigues aigua, amic meu.
 
–  No tenir pressa: L’amic Enric Aguadé i Sans ho defineix perfectament, no cal cercar paraules meves: “El secret per arribar lluny és no tenir pressa. Caminar per no cansar-se, sense fer carreres, sense voler arribar el primer. Al final acabes atrapant als que corrien”
 
I fins aquí, la meva visió de l’èxit material o terrenal i el seu secret. Espero que et sigui útil, tot i que un fet que és clar en el camí de la vida és que cada u ha de descobrir-ho amb la seva pròpia experiència però si tens la ment oberta, potser, només potser, l’experiència d’algú altre et pot donar una eina pel teu “èxit”.
 
Però l’èxit de veritat és quan aconsegueixis viure en el present, i tot l’altre “èxit” deixarà de tenir importància, perquè ara, en el present, ho tens tot per què és tot el que tens real.
 
Sort!
 

< >