Llibertat o seguretat?


Vigilem! Vigilem ser vigilats més que mai. Aquesta és la decisió que hem de prendre tots avui, escollir entre la llibertat o la seguretat. La crisi del coronavirus ha obert aquesta porta a què la por a una nova pandèmia i de no fiar-se ni del pròxim ni dels diaris ni del govern ni de ningú, faci que precisament ens deixem a les mans d’aquests en un estat policial que no només vigilarà el nostre estat de salut, sinó en què pensem en cada moment. Al moment que la teva adrenalina d’estar enfadat veient que diu el teu govern sigui detectada pel xip que controlarà la teva febre, et tiraran la porta a la matinada per eliminar l’amenaça.
 
És el moment d’empoderar-nos. La tecnologia existeix. Ara rep el nom de blockchain. Que volem donar dades de temperatura per poder erradicar una pandèmia a temps? D’acord, però que aquesta dada no vagi amb la teva identitat. I d’aquí fer un salt, que el vigilant sigui vigilat. El poble tenir el poder sobre els nostres governants. Ser el poble el cap dels que cuiden el dia a dia, i si no ens agraden, els despatxem. No cal esperar quatre anys per votar, si tots estem empoderats, la votació es pot fer quan ens sembli.
 
Vigilem! No ens venguem per un plat de llenties. No venguem el free will per una suposada tranquil·litat de què demà vingui un altre coronavirus. I que no us ho venguin com a mesures temporals, perquè aquestes, un cop posades, deixaran de ser temporals.
 
És el moment de decidir que el futur de la humanitat que volem ser: el que denuncia el veí perquè no està fent el que hauria de fer o el de la gent que és informada que un simple gest com la higiene personal –rentar-se les mans- o ser respectuós amb el del costat –tapar-se la boca quan esternudes o estossegues- pot salvar vides.
 
Vigilem! Que el confinament no es converteix en una forma de presó per nosaltres. Que no es converteixi en un dia en què una sirena soni i que tots, com a un ramat de bens, anem als nostres caus esperant a noves ordres.

 

 
És el moment de pensar que ens ha aportat de bo el confinament: una flexibilitat que abans semblava impossible, com teletreballar per estar més amb els éssers estimats, poder estudiar i treballar des de qualsevol banda del món sense haver d’assistir presencialment, evitar desplaçaments innecessaris i contaminants per poder parlar de quelcom o tancar un acord.
 
Vigilem en què no ens endeutem molt per poder suplir la falta d’entrades que està causant a molta gent el fet de poder realitzar les activitats professionals i fugiu de promeses de fer-se rics en quatre dies com les que vénen d’estructures piramidals i/o multinivell per referències.
 
És el moment de revalorar l’ús de l’eina dels diners. Veure que n’hem estat dependents per la deriva consumista que genera la necessitat de tenir i gastar en coses que no necessitem, tant materialment parlant, com en experiències i com quelcom tan important com el menjar, i que les conseqüències que se’n deriven és des de només treballar per obtenir aquestes coses, passant pel maltractament humà i animal a arreu del món, fins a un canvi climàtic perjudicial per a tots els éssers vius. És el moment d’escollir de simplificar les nostres vides, tornar a quelcom més natural, sense perdre els avantatges del segle XXI en tecnologia i benestar.
 
Vigilem que l’odi i la por no ens ompli. És el moment de donar pas a la valentia i l’estimació que haurien de sorgir un cop passi això. Pensar que la mort està a la cantonada com l’hem tingut ara, i que no distingeix qui som ni que fem. Que la vida s’ha de viure plenament estimant els nostres abans que quelcom com un virus no ens ho permeti fer més.
 
Vigilem si us plau, no ens deixem escapar aquesta oportunitat que ens ha donat una desgràcia global. És el moment de decidir un gran canvi a millor.
 

< >