La Comunicació després de la Pandèmia


Abans que arribés el coronavirus i paralitzés el món, tenia en la meva llista de sobre què escriure el tema: La Comunicació. Aquesta sempre ha estat important, ja que una bona comunicació, significa una bona relació a tots els nivells: personal, familiar, professional, local, nacional i mundial.
 
La comunicació, resumint-ho de forma molt bàsica, es compon de tres parts: Emissor, Mitjà de Transmissió i Receptor. La teoria comunicativa diu que del que un Emissor transmet, qualitativament el 100%, al Receptor li arriba el 30% del missatge. Això es deu primer a l’Emissor, que potser no ha expressat correctament el que volia transmetre. Després al Mitjà de transmissió, que pot perdre detalls del que l’Emissor volia dir o no s’han transmès bé el que aquest expressava. I finalment, és deu als filtres, percepcions, coneixements i esquemes preconcebuts que té el Receptor. Ni que l’Emissor ho expliqués de forma clara i el mitjà de transmissió fos perfecte, depèn del Receptor de com aquest missatge li arribarà d’una forma o d’una altra. Posem un exemple que veiem molt sovint: Un Emissor de tendència política d’esquerres, emet un possible missatge de tipus social, el Receptor de tendència política de dretes veurà possiblement el contingut com una amenaça al seu statu quo. Però fins i tot, suposant que enviem un missatge escrit, una persona pot llegir una paraula que ni tan sols està escrita o interpretar que diu la persona sense acabar de llegir bé el que realment està escrit tot suposant ja de forma preconcebuda per exemple pensant-se que l’emissor va en una línia que el receptor creu que és fixa. Per exemple, el Receptor creu ser molt menyspreat per l’Emissor, i aquest li diu que el qual el Receptor li proposa “és simple” i aquest “llegeix” “és ximple”.
 
Per tant, per comunicar bé, hem de tenir en comptes tres coses: Un missatge clar, un mitjà de comunicació que no desvirtuï aquest missatge i tenir en compte a l’hora de fer aquest missatge qui és el nostre Receptor, el nostre públic objectiu, i, segons l’abast d’aquest missatge, tenir en compte la idiosincràsia majoritària dels que ho reben perquè els filtres no acabin diluint aquest missatge. I no es tracta de mentir i enganyar en el missatge amb promeses falses, es tracta de dir la veritat per convèncer al màxim del nostre públic objectiu.
 
I per què? Perquè el món en la revolució tecnològica ha canviat i les noves generacions o la forma de pensar d’aquestes exigeix la veritat
 
De forma molt resumida, actualment tenim, globalment parlant, la gent més gran que forma part de la generació silenciosa fins a l’any 1945, entre el 1946 i el 1964 tenim la del baby boom, a l’interval 1964-1979 la generació X, entre 1980 i 1995 els actuals i famosos millennials, i a partir del 1996, el futur de la generació Z. Aquesta última i la present anterior, marquen característiques com les següents:
 
–  Millennials: Volen un món millor, feines amb conciliació, prioritzant la vida personal sobre la professional (font: Universitat Bentley).
 
–  Generació Z: Proactius, resilients, autoocupació, el fet de fer-s’ho un mateix i emprenedors socials que volen canviar el món, marcant la diferència, impactant al món i les persones, essent participatius. El gènere no determina la identitat, i la diversitat lingüística i racial afavoreix l’autoestima, l’obertura de ment i la creativitat. (fonts: workplaceintelligence.com i Goldieblox.com).
 
I la revolució tecnològica, fa que les característiques d’aquestes últimes generacions puguin ser adoptades per les generacions anteriors, sobretot per la generació X –a la que un servidor pertany-, que va viure el canvi d’un sistema a l’altre en plena joventut professional, però fins i tot les anteriors. No importa quin any vas néixer si t’adaptes a les noves tecnologies, i per tant, als nous valors que aquestes porten i hem definit en les dues darreres generacions.
 
I aquí està la clau. Quin és el filtre principal dels Receptors? Valors. Valors d’autenticitat, per començar. Valors de què la vida personal va abans que la de la feina. Valors de llibertat. D’emprenedoria. De fer un millor món socialment parlant i perquè s’hi pugui viure sense diferències i amb tota la seva diversitat. Una societat on la creativitat i la forma de pensar diferent és premiada.
 
Ja tenim doncs com són els Receptors i també que ha de fer l’Emissor: Tenir valors genuïns i transmetre’ls. Ja no val fer “publicitat enganyosa” com es feia abans de l’existència de les xarxes socials, on els mitjans tradicionals venien un missatge que no era la realitat. Si es fa ara, no triga a ser desemmascarat.
 
I també ha canviat de la unilateralitat de la comunicació en ser ara aquesta bidireccional. Tots som Emissors, tots som Receptors. El Receptor vol participar del missatge i respondre a aquest convertint-se a la vegada en Emissor. Per tant si el nostre missatge és correcte i conté els valors esperats i autèntics, tindrem Emissors que propagaran aquest missatge per nosaltres, arribant més lluny.
 
I ens queda el mitjà. Ja ho deia la nostra divertida Vanessa (Lloll Bertran): El vídeo.
 
Tot i que les generacions anteriors encara volem fer una bona lectura escrita –com aquest article-, el vídeo és el millor mitjà per la narrativa que esperen les noves generacions: Talls ràpids, estímuls, diversió, expressió emocional, activitat, interacció, participació i poder llistar els continguts.
 
I això es tradueix en el vídeo curt, dinàmic, divertit, que expressa emocions, interactiu, proper, i participatiu que es tradueix actualment i/o en un futur immediat en les plataformes com el YouTube/Instagram, i en aquests casos, sobretot en els vídeos en viu; al transmèdia creant comunitats; a la gamificació des dels vídeos jocs als escape rooms; i a la realitat virtual i augmentada, o a la tecnologia futura que faci que aquesta simulació de la realitat sigui més real.
 
I tot això, després del coronavirus serà fonamental. Perquè tots els valors que hem descrit s’hauran augmentat. El forçat teletreball -el qual havia estat negat per moltes empreses abans d’aquesta crisi- i la situació econòmica i sanitària mundial que porta a tenir altres prioritats, farà que molta gent vegi encara més valorar la vida personal sobre la professional, millorar el món on vivim per no repetir la situació on ens hi hem vist abocats provocada per l’estil de vida actual, que hi hagi més necessitat de col·laboració i participació entre tots per aconseguir-ho, i s’exigirà que la comunicació sigui amb la veritat i fluida, perquè estarà en les mans de tothom contrarestar-la si no és així.
 
Fent incís en el món de les empreses o organitzacions, això s’haurà de traduir amb un bon màrqueting, on els valors –que hauran de ser revisats i canviats en alguns casos- autèntics i socials hauran de regir aquest, tant de forma externa, per als destinataris dels seus productes i serveis, com de forma interna, molt sovint oblidada o amb molt de secretisme, per als treballadors i col·laboradors d’aquests ens.
 
El futur és desconegut, però la comunicació serà cabdal amb els nous canvis que venen. Hi haurà un nou model econòmic, sens dubte. Com ja hem dit, noves formes de treballar. Model nou de digitalització a la compra: les empreses que ho facin millor, seran les que es quedaran, i ja s’han provat moltes ara amb la pandèmia. Model nou de viatjar, ja que s’haurà descobert que no cal anar tan amunt i avall. Desaparició del sistema de baix cost. Un nou model educatiu. Insistim: un nou respecte més gran al medi ambient. I en la línia dels valors: viure amb menys i de forma més natural. Creixement de les tecnologies com, ja s’ha dit, la realitat virtual i augmentada, a les de la robòtica i automatització. I de forma òbvia, un nou sistema sanitari i, de cara a les persones, de distribució dels productes sanitaris.
 
Conclusió: La comunicació ja ho era però serà encara més fonamental per a després de la pandèmia. Els Emissors que no ho hagin fet, hauran de canviar els seus valors adaptant-se a la nova situació, que requereix un canvi de paradigma, i transmetre aquests amb veracitat i amb els Mitjans de comunicació en tendència al voltant del vídeo i de l’audiovisual, adaptant-se a les noves tecnologies, tot arribant a uns Receptors que majoritàriament demandant un món més social, més just i més creatiu.
 
 

 

< >