La mística i la fe


Quan era nen vaig ser educat en la religió catòlica. El fet és que molt de temps vaig creure en aquesta doctrina no només per la catequesi rebuda, sinó pel fet que algunes coses quadraven en el dia a dia. Aquesta certa “màgia” que hi ha el món ha fet que les religions, sectes i altres interpretacions ho recullin i ho usin pel sempre històric fet d’uns voler tenir domini sobre els altres. Després en vaig convertir en “areligiós”, que no és el mateix que ateu, perquè això últim és també una religió amb la dogmàtica d’anar en contra les religions i “un Déu”. Jo vaig decidir ser aconfessional. Però una cosa que no vaig perdre va ser la fe, perquè la “màgia” i la sort, continuava passant i que gràcies a l’Univers, el Déu, el Gran Guionista o la Força –may the force be with you– que ens uneix, tot i els meus errors i grans defectes, he tingut gran sort en aquesta vida, fins i tot, poder dir allò de compte amb el que desitges perquè et serà concedit o a trobar ànimes bessones a través del fil vermell que teníem totes les probabilitats de no conèixer-nos mai –cultures i localitzacions llunyanes- i que ens hem canviat mútuament la vida.
 
Fins que va venir la crisi també en aquesta fe. I va trigar temps a tornar. Perquè seguia essent un ésser espiritual però tot el que llegia i trobava era el mateix: la “màgia” tocada per l’home, des de la ja coneguda religió que venia del cristianisme a coses com el domini de les energies en el format del reiki. Amb el temps he descobert que la crisi de fe no era en l’Univers sinó en la fe amb altres persones amb qui tots estem connectats, en la humanitat que jo culpava de què les coses no anessin bé ni personalment ni en els mals del món.
 
Fins que vaig trobar una ànima bessona espiritual que anava tan perduda com jo mateix en la vida però ella tenia la fórmula que jo cercava, la que no segueix cegament allò que ha escrit i dogmatitzat la humanitat, sinó quelcom que no és “màgia”, sinó que és quelcom que simplement les religions, els poders fàctics, i tota aquella foscor que existeix ens ha negat saber-ho. No és que s’hagi de creure, és que s’ha de conèixer.
 
La bona notícia és que hi ha un despertar al respecte i crec que això és degut a aquesta energia que s’ha creat –sigui humana o natural- anomenada la Covid-19. La mala notícia és que és un despertar molt semblant a l’inici de la cristiandat, i ja estan els de la foscor volent-se en aprofitar amb la por i no amb l’amor. Perquè aquesta cosa que anomeno amor és només que una altra energia, una energia que uneix tot amb tot. Res més, no té res. I aquesta energia que connecta tot, en alguns llocs, pel que sigui, es concentra més en un lloc que en altres.

 
Per això avui, dia de la Mare de Déu de Montserrat, publico aquest article. Perquè la representació catòlica que trobem en aquella muntanya “màgica” és la d’una concentració increïble d’energia de la creativitat. Era aquella muntanya –font de la creativitat- la que més em va unir erròniament al catolicisme, perquè vas i és inevitable sentir-ne l’energia. I per això, un cop a l’any hi vaig i, fins i tot, assisteixo a missa, perquè aquesta és una forma de comunicar amb l’energia, com és la de resar, com són les tècniques de reiki o -si algú em coneix bé ja ho sap- els missatges de la numerologia –si veieu repeticions de nombres a arreu, com 111’s i tal, és un Whatsapp de l’energia-, que tingués fe o no, sempre he vist els nombres arreu que indiquen coses que es compleixen.
 
I ara aquí se’m pot dir. T’has tornat boig! Boig perquè és quelcom que sembla més una creença que quelcom palpable com demanava Sant Tomàs, que si no ho veig, no crec? Expliquem-ho d’una altra manera, doncs, més científica i/o tècnica –veureu que surt molt la meva part informàtic, de ciència i apassionat per la història-.
 
Suposem que ets amb una persona a principis del segle XIX i li expliques que tindrà una caixa amb què, per l’aire, podrà parlar amb una altra persona a l’altra banda del món, veient-li la cara en directe, i que a més, podrà tenir-hi imatges capturades de la realitat –fotografies-, les quals podrà enviar-les a aquesta persona i, a més, hi haurà uns llocs -que no saps on són- on estarà ple d’informació que podràs accedir-hi fent una pregunta a la caixa aquesta. I és més, si aquella persona que està a l’altra punta del món i tu us voleu veure, no us anireu a trobar amb vaixell que va pel mar, sinó amb un vaixell que va per l’aire! –i és que de fet, llavors, ni hi havia el cavall de ferro, el tren!-. Que et diria aquella persona? Ets boig, això és impossible! No cal anar tan lluny, els anys seixanta feien per primer cop una sèrie de ciència-ficció que es deia Star Trek i ja va imaginar aquestes caixes sense fils per comunicar-se i enviar dades… llavors era una ficció com la de Jules Verne i el viatge a la lluna. I ara ja no és ficció, és ciència, i ho tenim tan assumit que no recordem com tot això s’ha inventat o ha passat en un segle i escaig.
 
Doncs si la persona humana ha aconseguit que una caixa amb una energia que viatja per l’aire amb dades, imatge i veu, com es pot negar que això ja no existeixi de forma natural i que tots ja estem connectats amb una energia que no té res de màgia? Simplement la ignorem com ignoràvem que la terra era rodona, que aquesta no era el centre de l’univers –en el que clarament no hi podem estar sols- o que es pot volar. I que els nostres pensaments es transmeten i es reben i uns ens afectem als altres: En una ocasió que jo era en una companyia de teatre, vam haver de presentar, com a actors, com estava l’obra a un nou director que agafava les rendes. En aquell assaig no sabem qui va ser el primer que va pensar que ho faríem malament però tots, absolutament tots, els vuit -actors i actrius- ho vam fer el pitjor que vam poder. Al contrari, com a informàtic o en projectes audiovisuals, en un equip de gent segura de si mateixa, desprenent que som els millors, s’han fet proeses impensables. Així, doncs, si tots acabem tenint por, passa allò que porta la por, si tots no ens respectem a nosaltres mateixos, ningú respecte als altres. Si una papallona bat les ales, es crea un huracà a una altra banda del món. Tot està connectat com la nostra internet. Internet només és una construcció humana de la connexió de la natura.
 
Llavors és quan la mística i la fe tornen, perquè si entenem això, no serem com som ara, estarem més oberts a gaudir de la vida, a no anar-hi amb por, a acceptar i voler l’altre com és perquè aquest altre ets tu també i fa la seva funció com un node fa minar la informació d’una criptomoneda en una xarxa blockchain o un DNS resol la teva IP per un altre node dins d’internet. No és màgia, és ciència desconeguda, és aquella explicació que han cercat Eisntein i Stephen Hawking, aquest últim –igual que el personatge fictici del Sheldon a Big Bang Theory– cercant en una teoria unificada de les forces de l’univers amb les forces quàntiques. El quàntum –que potser és l’amor que he esmentat abans o la pedra filosofal que cercaven els alquimistes- és la força d’unió de l’energia més petita descoberta fins ara. És la fibra òptica que uneix la informació del món, les neurones de l’univers. Per això des de coachs a informàtics, la volen usar: des de la reestructuració de l’energia pròpia –la qual ens transforma i mai destrueix- per la nostra ment/ànima a la incertesa d’aquesta quan és observada per anar més enllà dels 1’s i el 0’s de la computació actual.
 
Llegiu, investigueu, sentiu la vida, que no us perdin en el Matrix que alguns volen que hi visquem com esclaus, no caigueu en la trampa dels que usen aquesta realitat energètica per fer-ne religions i sectes, preneu la pastilla vermella si esteu preparats però que no us facin prendre la blava. Desperteu com quan un dia es va inventar la bombeta, el telèfon, el cotxe, l’avió, la internet o el telèfon intel·ligent, i llavors va canviar la vida de la humanitat. Demaneu a aquesta energia un desig positiu, perquè aquesta, la guionista o el software del tot, respondrà, com quan li preguntes al Siri o Alexa la teva agenda i ara et sembla tan normal però una persona de principis de segle XIX li hagués anomenat màgia o més enrere, la Inquisició t’hagués enviat a la foguera, com quasi li passa a Galileu.
 
Tot allò que tu generis és el que rebràs. Si demanes coses negatives, també les rebràs. Fins i tot, com passa en Star Wars, et pots passar al costat fosc de la força. Això sí, per rebre energia positiva en la forma que sigui, has de donar energia, com que fer l’acció de prémer el pedal d’un cotxe si vols que aquest avanci. Demana però dona. Prega però fes. Com se solia dir en castellà: A Dios rogando pero con el mazo dando. No falla mai. Està a les teves mans que sigui una realitat.
 
It’s up to you.
 
 
 

< >