Gràcies


Gràcies per haver aparegut en la meva vida. Gràcies per haver fet que conegués l’amor incondicional per un temps. Gràcies per tornar-me l’espiritualitat que havia perdut. Gràcies per fer una fusió de dos en un en tots els aspectes: físics, mentals i de l’ànima com no havia fet ningú. Gràcies per regalar-me la bellesa de la joventut femenina. Gràcies per treure’m la càrrega que esdevenien de somnis complerts i que ja no feien bones passes. Gràcies per ensenyar-me l’enveja i la manipulació del món i no enfadar-me per ella –o almenys, no tant-, ja que no s’hi pot fer res. Per això, gràcies per ensenyar-me a viure en el present. Gràcies per fer-me més segur de mi mateix. Gràcies per fer que la creativitat torni a mi. Gràcies per fer que estimi més qui haig d’estimar. Gràcies per aconseguir recordar-me que l’afecte s’ha de cercar primer en un mateix. Gràcies per tota aquesta saviesa que no saps aprofitar per a tu, però que m’ha servit de molt. Gràcies per treure’m de sobre males costums i pèrdues de temps que havia adquirit durant anys. Gràcies per les bones noves costums. Gràcies per destruir creences diverses que tenia i que no eren bones per a mi. Gràcies per deixar-me un àngel pelut que ara ocupa el meu cor. I sobretot, el més important de tot i fa que no m’oblidi mai de tu cada cop que ho faig:

Gràcies per ensenyar-me a fer crispetes.

< >