El Dilluns Trist


No m’havia adonat que avui, el dia que finalitzo, era el famós blue monday, el dia més trist de l’any.
 
En aquest dia d’avui he estat en diversos dels meus projectes, i un m’ha donat alegria, un altre la tristesa -ja continuada, just abans del bo- i un altre que està allà en stand-by perquè la persona amb qui hauria de fer-ho li passa el mateix -en part- que a mi en el segon: no hi creu ja. Jo afegeixo: no hi ha alineació de formes de ser. Tres projectes, tres estats. Per què en faig una notícia? Doncs perquè la bona notícia és que n’he pres decisions.
 
I això, amb el secretisme lògic de què van cada un dels projectes, no em permet dir quines.
 
Demà, veuré el quart, ni iniciat, si no es respira una factura abans de final de mes, avisaré que no cal que ho parlem més.
 
La Sagrada Família, sempre inspira.
 
 

 

< >