La gran dormida


Avui, dia de Sant Eulàlia, patrona de Barcelona, m’ha passat quelcom que no havia passat en molt de temps: M’he dormit, però ben dormit, ja podien caure bombes, que res. Una veu m’ha tornat de l’altra món, deuria estar de viatge astral. La setmana ha estat intensa, dilluns, dimarts, dimecres, i ahir, altre cop a la muntanya de Barcelona, que gràcies a la natura i les distàncies, segurament no he agafat el bitxo aquest famós que volta. La suma de la setmana són 40 quilòmetres caminant però mooooolt d’estrès. I el cos ha dit prou, i pobres de Música Dispersa, no em trobàvem, per publicar la número 11 avui. Per sort, he estat a temps de tot.
 
La meva feina ha estat la novetat de la crònica de l’Alba Careta (la qual m’ha dit: “Que bonic! Està perfecte!”:
 

 
I els vídeos de Lildami i D’Moors, que com a novetat, fan doble portada:
 

 

 
 
També l’Aiala ha tret el seu disc que vaig escoltar en primícia l’any passat, i després de comprar el vinil, m’ha promès signar-lo.
 

 
Un luxe conèixer tots aquests músics joves.
 
 

< >