EPÍLEG XIII: Te amo, encara.


Cap aquestes hores, un dia com avui, fa uns anys, vaig acceptar la teva invitació a ser amics al Facebook, quan a la vegada m’havies afegit a l’Instagram el dia de Sant Valentí. Llavors em va sorprendre una mica, però mai hauria pensat que un mes i pico després seria a Burgos per a tu, que series l’amor de la meva vida i de pel·lícula fins a la data i que em deixaries un àngel pelut que ara ocupa el meu cor en un dia com a avui.
 
Ha donat la coincidència que avui a un canal estatal espanyol feien pel·lícules d’amor i que una d’elles fos Leopold & Kate, i en aquesta, els dos, escoltaven com un veí posava abans de mitjanit Moonriver, de Breakfast at Tiffany’s, la primera pel·lícula que vam veure junts, amb un DVD que tenies tu –i això em va fer enamorar més de tu- allà a Burgos.
 
En un altre film d’avui, deien qui realment t’estima torna a tu, i per això, l’has de deixar marxar. La primera part no la vaig pensar, però deixar-te marxar perquè t’estimo, sí.
 
He desitjat que avui t’adonessis de la data. Com a mínim. També he desitjat que trenquessis aquest gel que vas crear i jo, estúpidament, he acceptat.
 
Tot i que avui no és el dia de l’amor català, va ser el nostre Sant Valentí, trencant fronteres i cultures. Pensar que abans de conèixer-te avui hagués estat molt important donat que són les eleccions catalanes. I no he anat ni a votar ni m’ha importat gens el que passés perquè avui tinc clar que tot és una comèdia on et fan creure que participes i surt el que interessa seguint una lògica com aquella que fa que un horòscop quadri amb la teva vida.
 
Altre gent m’havia fet veure coses així, però cap em va deixar una arrel.
 
Tan de bo avui m’haguessis tornar a afegir. Enyoro la teva amistat.
 
Ara, abans de dormir en aquest tres que no ha estat, penso que: te amo, encara.
 

< >