Carta del teu conill, em recordes?


Hola!
 
Com estàs? Encara que no t’ho creguis, sóc jo, en Pepinillo, que escriu la carta. Avui fa just anys que vaig conèixer al Joan allà Burgos per culpa teva. Recordo que al principi em veia estrany i no s’atrevia a tocar-me gaire. Jo també el vaig veure estrany a ell i, a la vegada, em despertava gelosia perquè em prenia una mica de la teva tendresa. Per això, a la nit, feia molt de soroll, així no el deixava dormir, perquè sabia que a tu, llavors, no et despertava ni una tempesta de llamps i trons.
 
Feia poc que érem a Burgos, i uns mesos després que el Joan tornés a Barcelona, tu hi vas anar –perquè era el teu pla abans de conèixer a ell-, portant-me a la meva tercera nova casa allà a Badal, al barri de Sants, on em passava molt de temps tancat a la teva habitació, ja que al principi feia gràcia, però després molestava als teus companys de pis. Llavors, tu i el Joan vau fer un viatge llarg a Huesca, i va venir el germà del Joan, en Pep, a cuidar-me. Amb ell tinc una connexió molt especial que no sé com explicar-la.
 
I va passar el temps, i vas començar a tornar boig a ell i a mi. Em vas portar, uns dies, a casa del Joan, després vaig tornar a Badal, i finalment vaig tornar a casa del Joan on ja m’hi he quedat.
 
Vam viure els tres junts, i sobretot molt de temps quan els humans us va passar això del confinament. Per sort, a casa del Joan no va haver-hi mai més gàbia que intentés obrir rosegant els barrots. Però a la nit em tancàveu a la meva habitació. Poc després del confinament i abans que marxessis, vau decidir no tancar-me més.
 
I un dia vas marxar. No m’ho vaig prendre gaire bé, però sé que vas pensar més en mi que en tu, sabies que estaria millor amb el Joan. Mesos després que marxessis, vam tenir un ensurt, que el Pep i el Joan, em va dur corrents a una veterinària quan era nit, i em van trobar que tenia molt mal de panxa, però en el límit que no calia ingressar-me, però a la vegada, fent-me una radiografia, van descobrir que un cop en la meva vida m’havia trencat l’esquena. La veterinària es feia creus del fet que estigués viu i del dolor que hauria haver passat. Llavors, el Joan i el Pep van entendre moltes coses, com que em cansava molt jugant o perquè no m’arribava per netejar-me el cul. Van estar uns dies donant-me medicaments, però es van adonar que en donar-me’n contra el dolor, em movia molt bé.
 
Gradualment em va treure el vell pinso i posar-me un de nou més sa, però que el Joan me’l dóna per dosis uns quatre cops diaris. També ara menjo molt de fenc i a vegades el prefereixo primer que el pinso. També menjo verdura, sobretot enciam, perquè el Joan va descobrir que tenia efecte analgèsic, i ara no paro mai quiet. En Joan cada cop descobreix que alguna cosa m’agrada, me la deixa permanent, com ara un llit més baix perquè hi pugi quan vulgui o mànigues o corbates penjant, que m’encanta jugar com feia i faig amb el mitjó penjat a l’arbre. Ah!, i ara sorprenc el Joan i al Pep, en què em sé netejar més bé les parts i no ho han de fer tan sovint ells.
 
És curiós com he après a comunicar-me amb el Joan, que sap què vull menjar quan li dic, quan vull jugar, quan no o quan vull que em faci carícies. Amb això, ell ha après a comunicar-se amb altres animals, sobretot gossos –amb gats ja ho feia- de les seves amistats.
 
I res, et volia escriure aquesta carta per dir que estic bé, que fa sis mesos exactes que no sabem res de tu, i que el Joan està bé. Ara ha tornat a fer molts diners perquè a part dels projectes que sempre ha tingut, ara també ha tornat a treballar per hores amb tecnologia per bancs i és el que ell et deia sempre: després dels sots, venen les pujades. Jo crec que està en una pujada i com que teletreballa moltes hores, està tota l’estona per mi i sembla vigilar si menjo o jugo, no fos cas que tinguem un altre ensurt.
 
T’agraeixo també que em donessis aquesta bona jubilació després de set-vuit anys amb tu. Però em sap greu que per coses que no cal entrar-hi, ja no puguis fer-me mai més cap visita. De totes maneres, tan jo com el Joan, ho entenem tot i et seguim estimant malgrat tot.
 
Espero que hagis pogut avançar en la teva vida i que algun dia pensis amb nosaltres, perquè encara que no t’ho sembli, som dels que més t’hem estimat, sense esperar-ne res més a canvi que fossis feliç.
 
Per sempre el teu conill,
 

 
Pepinillo
 
28 de març de 2021
 
PD: El Joan m’ha dit que just li han tocat 8 euros a loteria i li ha fet gràcia perquè era el número que associava a vosaltres dos dins la numerologia.

<