Si no t’hagués conegut


Fa uns minuts, per casualitat, he vist que reposaven la sèrie Si no t’hagués conegut al canal 33, sèrie que vam veure i ens va agradar molt junts. I de cop i volta he pensat que hagués passat si no t’hagués conegut, ara que ja no estàs en la meva vida, o si encara estiguéssim junts com somio a vegades en una altra línia temporal.
 
Si no t’hagués conegut, per començar, avui no seria una persona alegre. Vaig començar a patir una minidepressió a partir del 2015, que coincidien diversos factors. Un, suposo, haver passat el llindar dels quaranta, amb la seva famosa crisis associada. L’altre, un molt recent fracàs amorós. I l’altre, el cost de mantenir un somni que s’havia desvirtuat i desviat, el qual encara donava moltes experiències impossibles en una vida normal, però quelcom ja no rutllava.
 
Sense tu, no hauria conegut l’amor –encara que fos amb data de caducitat- ni que, després de tot, no cal ningú a la vida per poder tirar endavant. Va desaparèixer, després de tu, la necessitat de cercar una persona per ser feliç. També, després de l’experiència de connexió en l’àmbit físic, tampoc sento la necessitat imperiosa –i si la tinc, puntualment, hi ha solucions pràctiques i solitàries- de sortir a cercar-ho. I també cal dir que em fa mandra d’anar a cercar quelcom que no es podrà superar.
 
Amb tu, vaig saber treure’m càrregues diverses que m’havia imposat. També cercar una vida més senzilla i simple, sense grans pretensions. Amb tu vaig deixar de perdre el temps amb la ficció que tan important era en el passat i ara és reduïda i amb poc temps de veure’n. Prefereixo dormir.
 
Amb tu, vaig recuperar la mística de l’univers al marge de les religions que me l’havien fet perdre. Creure en ell i creure en mi mateix –cosa que vas sacsejar força- i viure el present, recordant el passat només en el bo i creure en un futur en què serem invencibles, hagi o no hi hagi bitxos externs que ens van arribar a confinar junts. Però, per altra banda, deixar de formar part de causes desviades que s’han convertit en religions o algunes ja ni entrar-hi: l’independentisme català (sense de deixar de defensar la cultura catalana i la seva llengua), el feminisme (seguint defensant la igualtat, o millor encara, no classificar per mil gèneres)…, i totes les altres similars sorgides d’injustícies, i no entrant ja en el veganisme, una nova religió (sense deixar de ser animalista, però no oblidant que el cos humà necessita un tipus d’alimentació completa, això sí, respectant la naturalesa com si fóssim un animal més, no el depredador principal), cosa que espero que algun dia també vegis tu o ja ho hagis vist.
 
Amb tu, la meva família va canviar. Fins i tot, el negoci dels pares va fer un tomb, que em va fer pensar, amb tot el dit ja, en el que vaig anomenar efecte el teu nom.
 
Si no t’hagués conegut, i després, hagueres marxat, no hagués conegut la gent que he conegut ara. Gent que sembla el teu futur, gent que lluita i aprèn, i moltes, moltes, moltes persones altament sensibles.
 
També he après el que m’ensenyaves, però no podies aplicar-te, de viure sense frisança. El fet de dir sempre “per ara bé, per ara bé”. I de la mateixa manera, superar més que mai el menyspreu dels altres, quan sempre només poden ser dues coses: enveja o quelcom que realment els manca a aquestes. En això, em vas entrenar força ha ha ha. I afegir que no s’ha de tenir pressa per les coses i si van massa de pressa, sobretot en relacions humanes, compte! perquè el que ràpid ve, ràpid marxa. Si més no, tenir sempre al cap que l’acceptació, després del procés de dol, és l’estadi final i alegre.
 
Sense tu, que em vas portar una bola petita de pèl a la meva vida, hagués recuperat aquesta connexió divina amb les altres espècies vives de la terra, i no només el Pepinillo, sinó tots els gossos, gats… i les plantes… fins i tot, un caragol que un dia va desaparèixer com tu.
 
Si no t’hagués conegut, ara aniria a la deriva, i gràcies a tu, tot i que el món actual té pinta d’anar pel pitjor camí de la seva història, em sento segur d’estar protegit pels àngels, com el que vas ser tu el dia que vas aparèixer per fer gaire bé tres anys un camí junts, camí que un dia espero que es torni a creuar, almenys, com en aquesta sèrie que vam veure, acabi passant en alguna de les mil línies temporals.
 

 

 

 

 

< >