A LES LLUNES

Matinada del 21 d’agost de 2022, a Ordal, vaig jugar a Galileo Galilei sense esperar-ho. Estava mirant de captar estels caiguts perduts, que arriba en Pep, mon germà, i enfoquem Júpiter i Saturn. I captem, amb un tele de 75-300, algunes de les seves llunes. De Júpiter, a la 1:02 am (i repetint moltes hores més tard, a les 11:55 pm), clarament quatre, d’esquerra a dreta: Ganimedes, Ió, Calisto i Europa. De Saturn, a la 1:11 am, no es veuen les anelles, perquè ara estan perpendiculars a nosaltres, i en veiem tres satèl·lits: el de dalt a la dreta, segur que és Tità. Els altres dos, probablement: Tethys i Encèlad. En futur, s’invertirà en un telescopi per veure-ho de froma més clara, però això segurament és el que va veure Galileu.

 
JUPITER
 

 

 
SATURN
 

 
 
Comprovacions de no estar flipats, amb l’app d’estels al moment (bé, Saturn potser més tard jaja):
 
Jupiter, 1:17 am.
 

 
Saturn, 5:47 am.
 

 
UN MES DESPRÉS…
 
Se sap la notícia que tenim Júpiter més a prop que mai i que això passa un cop cada 59 anys. El darrer cop, va ser el 1963, encara faltava per que naixés.
 
Però fa mandra portar tot al poble. El màxim deien que era el 26 de setembre i es veia des d’Ordal a simple vista
 
I a la matinada del 27 al 28 de setembre, a quarts de dues torno pel carrer. Miro el cel. Júpiter. Les seves llunes. Ho puc provar des de Barcelona? Amb la contaminació? 1:45 a.m. Quasi el balcó del pis de sobre m’ho evita (es reflecteix la seva llum), però capto les llunes i tot: Europa, Ganimedes, Ió i… Calisto, suposo xD. Però un moment penso que he captar la lluna Nereida de Neptú xD.
 

 

 

 

 

 
I a la matinada del 28 al 29 de setembre, no em vaig poder resistir. Obsessiu? Pot ser, però el darrer cop, no havia nascut, i el pròxim cop, d’aquí a cinquanta-nou anys, no sé, potser no estic per aquí. A més, les llunes estaven molt diferents col·locades. 2:39 a.m.
 

 

 

 

 
L’app mostrava Europa i Ganimedes més superposats, però la foto captava no tant.
 

 

 
I a la matinada del 29 al 30 de setembre, fascinant posició, faltant Calisto i quasi Europa. 2:47 am.
 

 

 
I al vespre del 2 d’octubre de 2022, a les 20:38, Europa soleta a la dreta -ironia?- i les tres restants a l’esquerra, tot que seguint la exploració, Ió es va posar davant Júpiter.
 

 

 

 

 
Aquí Ió ja no es pot captar, a les 00:38 del ja 3 d’octubre:
 

 

WP-Backgrounds Lite by InoPlugs Web Design and Juwelier Schönmann 1010 Wien