Motivating Guider


Una de les meves pel·lícules preferides és Què bonic és viure! En ella es veu com la vida d’una persona afecta a les altres. Una de les missions per mi en aquesta vida és preocupar-me pel proïsme. I el “do” d’escoltar a aquests demés, guiar-los a pensar altra cosa que del que només veuen en aquell moment i que veient-ho per ells mateixos, faci canvis a la seva vida a millor, se m’ha estat donat per la experiència de la vida.

 

BAR_1972-2004-copy_2-600x396Des des del primer dia de la meva vida he crescut en una bodega: Bar Celler Montserrat . Un barman, junt amb els barbers i altres oficis, son persones que sempre escolten els problemes dels altres i sense ficar-s’hi, guien als seus clients en el que poden, on almenys, ells han pogut buidar el pap de les seves penes. “Cheers”, aquella gran sèrie dels 80, reflectia clarament aquest fet.

 

IMG_0011-re-bwEn la meva vida professional, he arribat a dur fins a 50 persones. Una de les feines que més m’ocupava el temps estava fora de la tradició de les empreses i clients pels quals treballava i era tractar les persones que treballen per a tu com, a això, persones. Totes les feines ocupen moltes hores de la nostra vida, i aquestes no es poden separar de la vida personal. Si la vida personal no funciona, la professional tampoc, i a l’inrevés. Vaig tenir la gran sort de poder estendre la ma a molta gent, fins el punt, si calia, fer-los veure que el camí no era seguir col·laborant en el projecte que fóssim i fer via per una altra banda.

 

Amb la crisis mundial de valors (a part de la econòmica) i el meu canvi de vida professional, va resultar que tant ex-col·laboradors, com altre gent, acaba acudint a mi, com si fos un imant, per que els escolti i els guii si puc.

 

Per altra banda, la vida m’ha portat a que moltes persones del sexe femení amb falta d’autoestima, entre altres problemes, que tenen per culpa d’aquest maltractament “subtil” que fa la societat cap a elles i, per alguna raó, confien en la meva persona per treure’ls aquest neguit i altres més. Això sí, no per quedar-se en aquesta zona de confort i només ésser escoltades. S’ha de voler sortir del pou. Un és un guiador, però si no vols usar les eines proporcionades, no faràs el camí. El per què, jo, home, les he entès, no ho se, però elles em diuen que sóc com a mitja dona. I pot ser és que els homes ens han ensenyat sempre a ser Y, un altre defecte de la societat, i no compartim aquest X amb elles, cosa que ens seria bo per tots, tant per elles de no rebre aquest maltracte que acceptem ambdós sexes, com pels homes viure el seu costat femení. La feminitat està en tots els gèneres humans i és la clau.

 

Un altre aspecte que amb el temps vaig descobrir en mi mateix, i que és causa de trastorns, depressions o sentir que un no encaixa a la “normalitat” de la societat per a un 15-20% de la gent és el fet de l’Alta Sensibilitat. Ser-ho, patir-ho, conèixer més gent com jo i descobrir que alguns casos aquest era el seu problema, fa que sigui fàcil guiar a una PAS (Persona Altament Sensible) a veure que no té cap problema i abraçar aquesta forma de ser. Si vols saber més sobre que és ser PAS i/o saber si n’ets una, llegeix aquí: Ser Persona Altament Sensible
 

Per a tots aquests motius, vaig apuntar-me a la carrera de Psicologia, la qual tinc a mig camí, i aprendre per altres bandes, com totes les tècniques de coaching existents, a millorar aquest ofici que he anat fent de forma natural, sobretot, en la meva capacitat empàtica, que és el que crec que fa que sigui un imant per la gent que vol sortir dels seus pous personals.

 

Em resum, el que se’m dona més bé és treballar la falta d’autoestima, la por i què fer en la vida, quelcom que avui dia manca molt per una gran manca de valors. La base està en la educació però aquesta està deixada de la ma de Déu, i per tant, hi ha molta feina a lluitar amb un mateix, per falta d’eines per poder enfrontar-se a les vicissituds de la vida, i trobar la felicitat en les petites coses que fan que la vida sigui un somni. Cal afegir, a més, una especialitat en detectar el que s’anomena artistes adormits, que senten aquella buidor en la vida, i guiar-los a que surti aquest artista que duen dins.
 
Finalment, un cop vaig veure que tenia capacitat de poder-ho fer, també puc oferir Teràpia de Parella, aquells qui ho necessitin, amb el resultat que sigui el millor per ambdues de les parts. La base que es treballa i que és la raó principal del problema en les parelles és la COMUNICACIÓ. I tant vàlid és amb les parelles com amb tot el món mundial. Si la COMUNICACIÓ fos com cal al món, tot canviaria a millor!